CRONICA DELS MASTERS GIRONINS EN LES AIGUES DE L' EBRE

23 juliol 2011

Dissabte 23/07/2011, matí 10h A.M., lloc de trobada Santa Coloma de Farners en el Bar St. Martí on en  Quim Bofill (AQUAMASTER); David Rodríguez (CN Olot);  Pep Inglada (GEIEG) i Dani Ribas (GEIEG), agafem forces per una llarga jornada:  6h hores aproximades de trajecte amb el cotxe creuant Catalunya destí Tortosa i  2 hores aproximades de nedada pel riu Ebre.

Dani Ribas, Pep Inglada; David Rodriguez i Quim Bofill

Condueix en Pep, durant el camí i per fer-ho més curt i agradable conversem, ja us podeu imaginar... les converses van des del  "cachondeo" (que mai falti), passant per la natació (com no), de com hem entrenat durant la setmana,  seguint pel futbol...etc.  Finalment en David i en Pep que ja havien fet algun cop la Baixada del Renaixement ens fan quatre cèntims en els novells de la seva experiència.  

Falta poquet per arribar a lloc però ens entra la gana. Parem en una Area de Serveis  plena de Talíbans. Ens guarden el cotxe (els Talíbans) mentre ens dirigim cap dins amb el nostre corresponen taper. Us podeu imaginar el menú, no?, doncs,  si,  tots quatre com a bons esportistes, saben el que ens esperava portem pasta! i amb condiment, fins i tot algú amb segon plat.

Fem l’últim trosset d'autopista fins arribar a Tortosa on és l'arribada de la baixada. Aparquem el cotxe i disposats a agafar un taxi,  perquè,  ens porti fins a la sortida a Xerta, la nostra sorpresa és que mentre preguntem a altres nedadors que corren pel passeig del riu si tenen lloc en el cotxe per compartir, una ambulància de la Creu Roja s'ofereix per dur-nos a nosaltres i a dos companys del CN Sant Adrià.



Vinga que a l' ambulacia falta gent !!!



Un cop a Xerta on es donarà la sortida a les 17h, moltes cares conegudes d'altres travessies i alguna competició, entre elles, sorpresa: en Paco Garcia company Màster GeieG i un “fenomenu” que a l'arribada ens invita per l'endemà  fer 10 km nedant a Mataró, quina bèstia!!!. Escoltant experiències d'uns i altres,  comencen el nervis!  Tallat i cagadeta d’ ultíssima hora i amb el temps just,com sempre!!!  el banyador, un xic de vaselina (absteniu-vos de mals pensaments) i a l'aigua!!!!



En Pacu Garcia el "fenomenu" amb banyador

Les barques de salvament, organització i caiacs col·laboradors apunt.  Algun caiac acompanyava algun nedador.  Per endavant ens esperen 15.700 km.

Donen la sortida,  com sempre i en el lloc que els toca en David i en Quim s'agafen al grup capdavanter , amb un bon ritme, tiren. En Pep i jo un xic més endarrera anem agafant posicions en una incomoda sortida per la quantitat de nedadors concentrats al mig del riu   (això que era ampla de collons,eh!!!).

Les sensacions son bones, la temperatura de l'aigua també, visibilitat sota aigua ni a uns 50 cm més enllà, la multitud de nedadors (270 participants) comença a allargar-se,  la incomoditat i l'angoixa desapareix. Agafant cadascú el seu ritme comencem a notar els trams on hi ha més corrent (majoritariament en el centre del riu), sembla que la cosa marxa bé. Les distancies entre nosaltres comencen a fer-se notar i cadascú busca el seu grup per seguir i el ritme que vol portar. La veritat és que en alguns moments la sensació d'estar en grup desapareix quan de sobte a dos o tres metres al costat teu els nedadors que van amb tu agafen la corrent bona (normalment en els trams menys profunds) desapareixen uns metres endavant, un agafa i intenta seguir-los com pot i tornem-hi!. La cosa es comença a complicar i a cansar psicològicament (sensació personal) quan les algues fan presència, i es fan les protagonistes de la baixada.  Un destorb constant, ja no només les que trobes durant el trajecte i et rosen el pit,i fins i tot, algunes se t’enganxen als peus, sinó també trossos d'algues arrancades per la força del riu se't posen entre el braços, les ulleres i llocs on tampoc cal nombrar (repeteixo, això és una opinió i sensació personal).

Més d'una hora i mitja nedant sense parar, només per fer un xupito de glucosa en format càpsula allargada de plàstic que ens va proporcionar en David,  per si ens feia falta, a mi em va anar bé,  el campanar i el mur que dona la benvinguda a la Vila de Tortosa ens diu que ja hi som, el repte està apunt de finalitzar. Encarant els últims 1000 m a la nostra recta final s'imposen el  dos majestuosos ponts que creuen l'Ebre en el seu pas per Tortosa i fem l' últim esforç, apretada de dents i arribem: GENIAL!!!!

Un xic exhaust, d'algues fins els ous (merda, ja ho he dit!) deshidratats però súper satisfets, amb l'ordre que anem arribant: Quim 17é 1h 44'; David: 20é 1h 47';Dani 63é 1h 53';  Pep 87é 1h 57' i en Paco Garcia 185é. 2h 13',  ens inflem d'aigua, síndria i meló que ens proporciona l'organització a l'arribada.

Un cop tots mig recuperats, dutxats i les fotos de rigor un record de la proesa, intercanviem sensacions,  comencem a pensar amb la tornada cap a Girona, però,  eps!!! encara no és hora de marxar,  ja que en Quim  va disputar l’arribada un esprint amb un altre Màster 40, i el  va guanyar. Li suposava recollir el premi com a 3er classificat de la categoria M-40. La nostra espera per desgracia i ràbia no va servir de res,  ja que un error arbitral va donar com a 3er classificat M-40 l'altre nedador.  Recollim el diploma i tornem contents amb l’orgull d'haver complert un repte per alguns i de repetir-lo per altres.




Pep i Dani celebrant l' èxit del repte

 

Una travessia i una nedada més, noves sensacions en un escenari idíl·lic , un terreny on no tenim molt per mà, feliços, tot i  algunes sensacions incomodes,  recomano a tothom que algun dia la faci.

Un altre dia genial amb bon un equip i sobretot bona companyia!!!


Dani, Pep, Quim i Paco satisfets al finalitzar

Text i fotos: Dani Ribas.

Classificacions:      http://clubnataciotortosablog.blogspot.com/