CRONICA MEDES 2011

31 de juliol 2011

XLV TRAVESSIA ILLES MEDES



Cel gris i dia de poc estiu



Aquesta edició la veritat es que feia molta mandra nedar-la,  ja que el temps no havia acompanyat en tota la setmana,  semblava que aquest dia tampoc seria una excepció, doncs, el despertar del dia era gris i  de poc estiu, en la ment dels participants els pitjors pensaments:  mala mar i l’ aigua freda, la primera condició no va ser així,  al contrari mar planera i una de les millors edicions,  en canvi la temperatura de l’ aigua era més baixa del normal, però, no va ser impediment perquè els 700 valents la nedessin amb l’ esperança d’ assolir els seus objectius personals.

Entre 08.00 hores i 09.00 hores els participants recullen les acreditacions. Petit consell o critica cap a l’ organització:  “ en la majoria de les travesses estiuenques l’ organització té un sistema on els participants puguin deixar  la seva bossa, creiem que una travessa de 700 participants,  tradicional i important com aquesta hauria de resoldre el  problema per properes edicions”.

A les 09.30 hores el xou de cada edició:  “ qui sortirà amb els primers vaixells ?”,  tothom fent el ronsec, els novells fan cas, evidentment,  si no van acompanyats de nedadors amb experiència d’ una edició, digueu el que vulgueu, però, es un fet colpidor i poc agradable, o bé la segona opció per no pujar-hi és que no hagi arribat als seus oïdes “ cosa difícil “ la veu del poble: “ no aneu els primers espereu fins l’ últim vaixell”,  els arbitres fan la seva feina i prometen que els 3 o 4 vaixells arribaran al mateix temps, tot són bones intencions, però, la realitat es la realitat, com cada edició fidel a la seva imatge:  els primers s’ esperen enfilats a la roques imitant a les gavines que volten per l’ indret (a l’ arribada més d’ un amb talls en els peus), o bé,  dins l’ aigua passant fred o rostits pel sol.  La paraula clau és CAOS fins que tothom es a lloc.  Ara l’ altra conseqüència del caos explicat:  els arbitres han d’ aconseguir col·locar els nedadors a lloc  quan ja estan fins els bemols de tot. Els arbitres intenten que els participants facin cas,  astuts aprofiten  aquell instant que la gran majoria estan arrenglerats darrera les banderes blaves i la corda verda per donar la sortida oficial. En aquesta travessa el problema principal de la sortida no és la típica de la majoria: cops, empentes, enfonsades...etc,  per col.locar-se inicialment en la millor posició, doncs, la sortida té molta amplada i molts metres per endavant,  sinó,  la SUPERVIVÈNCIA dels 45 minuts escaigs que s’ ha d’ esperar per aconseguir sortir.  “ L’ organització faria bé després de 45 edicions i amb l’ experiència del CAOS com a rutina,  una mica d’ estudi logístic per solucionar-ho,   no creiem que sigui tant difícil”.

A les 10.45 h aproximadament, el xiulet de l’ àrbitre principal, tots a nedar, davant nostre 1.550 mts en línea recta per arribar a la meta,  aquest any la mar no està moguda com en altres edicions,  fa que sigui més fàcil aconseguir un bona cadència de braçada a mar obert “ es d’ agrair”, també fa més fàcil l’ orientació, només la fred fa més difícil la nedada pels fredelucs del col·lectiu, poc a poc els capdavanters guiats per la barca dels arbitres es van separant del grup majoritari, a mesura que un fa braçades  mira endavant i darrera veu que es va dissolent el gran grup i diversificant en petits grupets de semblants ritmes, durant la travessa es veu passar la barca de la Guardia Civil,  de particulars i també caiacs que no es volen perdre l’ espectable i l’ esforç dels participants on la visió des dalt  m’ imagino que són braços i la nota de color taronja del casquet que facilita l’ organització.

Caiac acompanyant nedadors

Els participants tenen el seu primer objectiu posar direcció el més recta possible per arribar a l’ espigo i girar cap a la dreta on comença el tram final d’ uns 300-400 mts aproximadament, on l’ aigua és plana i d’ agrair   per la minoració de les forces físiques de resistència, fent més interessant l’ arribada pels espectadors,  sobretot dels primers participants  sempre que la distància entre ells sigui mínima i així el triomf és de la NATACIÓ,  un esport poc agraït per la majoria però molt sacrificat pels que el gaudeixen i pels familiars que els suporten.   

Arribada de la travessa

Dels màsters gironins cal destacar el protagonisme d’ en Quim Bofill M40 finalitzant en la cinquena posició de la general i segon classificat de la seva categoria,  també del seu mestre en Jordi Font M50, quedant en la segona posició de la categoria, cal dir, que ambdós estant triomfant en totes les travesses que han disputat: Tossa, Begur i Medes,  en Quimet també en la Baixada de l’ Ebre.  En Rafael Garcia M60 va aconseguir la tercera posició de la seva categoria igual que a la travessa de Begur.

Darrera d’ ells els millors del col·lectiu: Dani Ribas,Pep Inglada i David Rodríguez que tampoc s’ en perdent una i que en totes elles encapçalen el ranking del top ten.

En categoria femenina cal destacar la Mònica Arribas cinquena de la seva categoria.

Els craks en plena dutxa manual: Pep, Quim i Dani

I finalment un fort aplaudiment pels màsters de l’ equip sense veterania, m’ explicaré, NOVELLS sense experiència,    que el mes d’ octubre varen iniciar un repte en el món de l’ aigua,  en paciència i l’ esforç particular de cadascú, recolzats per l’ empenta d’ un petit però gran grup humà es sobreposen en cada travessa a les pors de la distància, el mar obert i  a l’ angoixa de nedar sense veure el fons, menció especial per la Raquel que estava molt nerviosa i angoixada en l’ inici de la travessa però que mentalment ho va superar en escreix, el que no va aconseguir es superar la fred ja que en l’ arribada tremolava com una fulla, però, vertaderament mai perden el somriure i l’ orgull d’ aconseguir la seva fita en l’ aventura:   Jordi, Miquel, Roger, Albert, Eduard, Marta, Glòria, Raquel, Clara i Carme.  

Aquí teniu el vostre premi,  testimoni i homenatge:

 Marta, Lluís, Glòria, Miquel, Carme, Albert, Roger, Jordi i Raquel