Avui he tingut l' agradable sorpresa de rebre un e-mail d' en Paco López, un "fenomenu", el vaig conèixer fa 7 o 8 anys en el GeieG, treballava de socorrista i també de monitor a l' Escola Aquàtica, petaven la xerrada de temes varis i sobretot de natació, actualment és màster d'aquest club tot i que viu a Barcelona. Pels que no el coneixeu no havia estat mai un gran nedador sinó que començava a nedar metres "seriosament i d' una manera habitual" a la piscina de St Ponç, qui m' ho havia de dir que faries aquesta bestiesa: fer una aventura de 25 Qm a mar obert, quin gran mèrit amic, això si que és una proesa, perqué no vens del món de la natació, no ets un ex-nedador, sinó un practicant que vares descobrir el plaer de nedar fa pocs anys, has demostrat que tens una voluntat de ferro i any darrera any has fet una progressió impressionant, tot autodidacticament amb esforç i sense defallir, moltes felicitats Paco aqui teniu la seva narració:
Dissabte 13 d’ agost vaig nedar la XTRM 25 K Cabrera Ultraopenwater. Aquesta és l'adreça de la travessia: http://www.xtrmevents.com/WordPress/?page_id=2593
Es tractava de nedar 25 km des de l'illa de Cabrera fins l'illa de Mallorca.
Vam participar 72 nedadors/es repartits en 2 grups: el 2,5K i el 3K. La norma era anar tots agrupats, no ens podíem separar. Com una excursió pel mar. L'objectiu era arribar. Cadascú havia d'arrossegar la seva boia. L'ús del neoprè era opcional. També era opcional portar una ampolla d'aigua a la boia.
 |
| Els protagonistes: James, Paco, Jaime i Juan |
El 2,5K havia d'anar a 2,5 km/h i el 3K a 3 km/h. Tots 2 grups teníem 1 avituallament cada hora, i a partir de la meitat del recorregut 1 avituallament cada 1/2 hora.
Al grup ràpid(3K) es van retirar 7 persones, i al lent(2,5K) es van retirar 2. Jo vaig nedar amb el grup lent, i fins que no vaig arribar a la meitat no n'estava convençut que acabaria la prova.
Vaig trigar aproximadament 9 hores i 40 minuts. Va ser una prova duríssima i molt llarga.
Les setmanes prèvies a la travessia tenia molts dubtes sobre fins a on seria capaç d'arribar. Quan estava més optimista pensava que hauria d'abandonar als 15 km. Si estava desanimat creia que no en faria ni 10 km.
Des de l'habitació de l'hotel es veia l'illa de Cabrera i podia visualitzar el recorregut que m'esperava el dia següent. Mentre mirava a Cabrera la meva ment em deia: "està molt més lluny del què sembla, hauràs de nedar molt més de què t'imagines".
Dissabte al matí un vaixell ens va portar a l'illa de Cabrera per a tornar nedant des d'allà.
La 1a hora va ser molt dura, vam nedar 3,5 km i sabia que així no aguantaria gaire. La 2a hora vam fer 2,5 km, vaig recuperar la tranquil·litat mentre nedava i sentia que mantenint aquest ritme podria nedar més de 25 km. La 3a hora vam fer 3,1 km i va ser un infern. El pensament que em rondava el cap era que només aguantaria 1 hora més. El canell esquerre començava a fer mal.
A la 4a hora vam tornar al ritme de 2,5 km/h. Estava neguitós per a recuperar forces per si a la 5a hora augmentàvem la velocitat, acabar donant- ho tot i rebentar fins que el cos em digués prou. Però el ritme suau es va mantenir fins el final de la travessia i vaig gaudir moltíssim mentre nedava.
Els braços em feien molt de mal però no els feia cas, s'havien de resignar perquè no puc nedar 25 km sense patir. Ja ho tenia assumit i volia arribar fins el final. Em concentrava en la braçada per a fer-la patint el mínim mal possible als braços. Em vaig prendre 2 antiinflamatoris. El cos em bullia però jo omplia d'aigua el neoprè i el gorro per a refrescar-me. Les aixelles les tenia irritades i l'organització ens donava vaselina durant l'avituallament. Vaig menjar tant als avituallaments que un parell de cops vaig pensar que em donaria un tall de digestió.
Mentre nedava pensava en l'energia que m'havia d'aportar cada cèl·lula del meu cos, en els companys de natació, en la meva família, en la sort que tenia de ser allà mateix en aquell moment, en mantenir el cor a pulsacions baixes, en beure uns glops d'aigua dolça cada 20'. Va ser un encert portar ampolla d'aigua a la boia.
 |
| En Paco exultant després de fer els 25 Qm. |
Els meus amics James(3K), Jaime i Juan(2,5K) també van arribar al final. Per la nit vam fer sopar de cloenda i entrega de banyadors finisher.
L'any que ve vull tornar a fer-la,
a tu Lluís, a en Jaume, i a tots els màsters del club us la recomano.
Una abraçada,
Paco
Texte i fotos: Paco Lopez Garcia-Baquero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada