NATACIO MASTER a GIRONA

La meva foto
GIRONA, Spain
Som un grup d' amics aficionats a la natació, amb l' objectiu de fer esport, amistat i passar-ho bé. Si vols formar part del nostre equip, anima't: nedagirona@gmail.com

dimecres, 21 de setembre de 2011

SOPAR A CAN JOAN D' ADRI


Companys,  per celebrar amb tot el grup dels Truchus i  del GeieG aquestes formidables nedades "TRAVESSIES GIRONINES 2010-2011" i fer caliu per iniciar la propera temporada aquest mes d' octubre ho farem de la millor manera possible: DIVENDRES 23/09/2011 - SOPAR "RTE CAN JOAN D' ADRI" . Ens trobem els qui vulguin per marxar plegats a les 21.00 hores al GeieG o a l' hora assenyalada al restaurant.

Us esperem a tots !!!!




Fins divendres: 21.30 h. acreditació i recollida de xip.

dimarts, 20 de setembre de 2011

68 TRAVESSIA DE L' ESTANY

Aquesta 68 edició de la Travessia de l’ Estany serà recordada per tots els que hi hem participat per  les condicions climatològiques: durant la nit i matinada en el Pla de l’ Estany forta tempesta acompanyada de pedregada i a la resta de Catalunya pluja, tot i aquestes inclemències, els participants varen anar arribant a Banyoles per fer les travesses programades, el temps no va ser obstacle per batre el record de participants.
Ens varen aixecar amb mal temps, tot aconsellava quedar-nos a casa i no patir el  mal temps, a casa em deien “estàs malalt”, sort que varen acompanyar-me i veure amb els seus propis ulls que hi havia 2.000 i pico de malalts més com jo, evidentment és difícil d’ entendre pels que no són del món i difícil que ens entenguin:  “la natació des de fora no es pot entendre, des de dins no es pot explicar.”

Paraigues la foto de la travessa
Cal dir, que aquesta travessa és especial per molts nedadors, tots tenen els seus motius i motivació:    nedadors que la fan any darrera any i porten nombroses edicions, per exemple en J Banal que ens explica que  és el nedador que porta més edicions seguides de tot el món, etc..   tot això i més que l’ envolta fa que sigui única i especial per tothom.
Aquesta travessa és altament competitiva i dimensionada. Grans nedadors i nedadores , molts d’ ells professionals i especialistes en llarga distància, per cert,  en troben a faltar dels famosos de la província només l’ Hèctor Ruiz.   Logísticament també te la seva dificultat:  contactar amb els companys, on deixar la roba, la clau del cotxe i els familiars que van a munt i avall per donar les xancletes i una samarreta a l’ arribada per tornar plegats cap on es el cotxe o el club, dificultat de trobar un espai buit i tranquil, sense empentes. En el recinte de sortida estem com enllaunats tot i l’ampli espai, la sortida pels espectadors i fotògrafs és impressionant en un obrir i tancar d’ ulls amb dècimes de segon milers de píxels en les seves retines que memoritzen unes imatges espectaculars. Pels que saltem és un xic més empipat pel  volum de nedadors, però, un plaer. Una vegada et llences i nedes uns metres, si t’ atures i mires endarrere veus un munt de braços, casquets de molts colors i molta barrumera, quan vas avançant, es dibuixen fileres de nedadors ordenades pel costat dret i altres per l’ esquerra, alguns pel mig, però, tots gaudint del repte. Un cop s’ arriba,  aixeques el cap i observes el petit turó de gom a gom, ple de familiars, amics i curiosos que esperem els seus nedadors, realment, unes imatges impressionats que es repeteixen any darrera any, si es pot, és una experiència que s’ ha de viure un cop a la vida, però, amb una mica d’ entrenament. S’ ha d’ agrair la bona organització del CNB i els seu equip de col·laboradors.

Sortida de la 68 edicio
Del nostre grup tots els que ens  varen inscriure’ns no varen fallar i tots presents (més malalts!!):  uns 25 del GeieG i en Jordi Font dels Truchus, varen trobar a faltar els cracks dels màsters 40 en Quim i en David Presas.

En la sortida de les noies a les 11.30 hores va començar a ploure, puntualment s’ efectua la sortida i noies a l’ aigua: Carme, Eli, Glòria, Laura i Mònica, poc a poc observo com s’ anaven allunyant cap a l’ horitzó i darrera d’ elles a les 12.30 hores ens tocava a nosaltres,  la multitudinària sortida dels nois 1.100 participants saltaven alhora per nedar els 2.115 mts, l’ aigua estava a una temperatura molt agradable, la visibilitat del fons pel temporal no era molt bona. Personalment sempre l’ he considerat una travessa molt monòtona, es fa molt llarga perquè l’ aigua esta molt quieta, les imatges del fons sempre es verdós, tons ocres o foscor, no és pot comparar amb la vistositat de la Travessa de Colera o qualsevol de les de mar obert Escala, Begur, Estartit, distàncies diferents i també similars però més alegres i distretes, també cal considera la sensació que tinc en l’ entrada de la braçada  més fregament com a conseqüència  de les característiques de l’ aigua  més espessa o dura.

Excel.lents registres de l' Eli, Jaume, Mònica i Paco Rivas, els top team Dani i Pep també en el seu nivell i els altres contents per finalitzar-la.
Bé per la majoria de tots nosaltres s’ acabat el repte, en fet unes 8 o 9 travesses aproximadament uns 10.000 mts, més del que us havíeu proposat, ho heu superat amb escreix tot i ser novells. Qui us ho havia de dir !!!!  setmana a setmana us contagiàveu de la malaltia del nedar i els familiars al·lucinant,  travesses de diferents distàncies i a mar obert, ajudats pels   experts  del grup que han fet més metres i travessies més dures: Ebre, Sitges, Cap de Creus Cadaqués, que us han ajudat moltíssim en la presa de decisions, en superar els dubtes, angoixes,  en donar-vos ànims i aprés dels seus consells. Bé amb això s’ ha demostrat que amb esperit de superació, motivació i envoltats d’ un petit però gran equip humà podem fer qualsevol repte que podem trobar-nos a la vida:   FELICITATS CAMPIONS !!!!

Ara, uns dies de descans i a partir de l’ octubre cal preparar-nos sense presa per l’ estiu 2012 i desitja molta sort els que participeu el 2 ‘ octubre a l’ assalt a les Formigues.
Següent repte: DIVENDRES 23 a les 21.30 hores a CAN JOAN D’ ADRI per celebrar-ho com cal.

dilluns, 19 de setembre de 2011

COMPANYS: MISSATGE D AGRAIMENT PER VOSALTRES

Hola a tots! Sóc l’Eva,la germana d’en Pep. Només volia agraïr-vos el suport que he rebut de tots vosaltres a les tres travessies que he fet aquest any. Les meves marques estant molt lluny de les que feu la majoria de vosaltres però m’heu donat molts bons consells i sobretot molts ànims cada vegada que els dubtes em feien tremolar les cames! Espero que ens retrobem l’any vinent en almenys una de les travessies i  recordeu que si algún dia teniu ganes de fer una escapada per les terres del Somontano, estaré encantada de fer-vos d’anfitriona. Fins aviat!!!!

P.S. atots els valents que participeu a la Radikal…MOLTA SORT!!!!!

Eva

dijous, 15 de setembre de 2011

68 TRAVESSIA DE L' ESTANY DE BANYOLES

Ultima travessa de la temporada 2010-2011 per la majoria d’ integrants de màsters del GeieG finalment serem 25 participants: 17 en categoria masculina i 8 en femenina. Final històric per l’ entitat amb nombre de màsters i en la travessa més popular, coneguda, tradicional,  i multitudinària, en unes aigües misterioses alhora amb encant i envoltades d’ un paisatge únic en el nostre país: Catalunya. De ben segur la més competitiva de totes les que heu participat.

Els reis de la natació a l' Estany

Uns petits consells per la majoria de novells:
1er. La sortida és davant del camp de futbol.
2on. A diferència de totes les que heu fet: primer sortiran les noies 11.30 hores i després els nois 12.30 hores. S’ ha de recollir el xip de control 1 hora abans de la sortida en l’ accés d’ entrada a la sortida de la travessia.
3er. Quan entreu a la zona de sortida cada club té un cartell d’ on “teòricament”  ens hem de llançar a l’ aigua.
4art. Quan estigueu a la sortida observareu que a cada extrem hi ha una surera que senyalitza el camí més recta cap a l’ arribada. Per tant, consell per la majoria que no l’ heu fet mai: els que respiren per la dreta a la surera de la dreta i els de l’ esquerra costat contrari, quan us llenceu a l’ aigua nedeu en línea recta aproximadament els primers 400 mts, per sortir del caos que es forma alhora de llançar-nos, tot i l’amplada, la majoria de nedadors tenen el mateix objectiu:   busca la surera adequada a les seves condicions. Un cop fet els vostres primers 400-500 mts aneu adreçant el sentit cap a la surera. Aproximadament a 300-200 mts de l’ arribada, notareu que s' acaba la travessa, perqué, tindreu la sensació al fer la braçada que l’ aigua és pastosa, calenta de temperatura i el color del fons ocre, aixequeu el cap,  deixeu la surera i encareu la direcció a la línea d’ arribada que queda en el centre de les dues.
5é. Pels que teniu l’ objectiu de guanyar la vostra categoria o bé quedar el més amunt possible de la classificació, un detall estadístic: les dues anteriors edicions ha guanyat el nedador de la surera de l’ esquerra, potser el camí és més curt...això no ho sé .... però és un detall a tenir en compte.  
Bé companys, aquest són els meus consells, fa 8 anys que no la faig, però, a mi sempre m' anat bé, FINS DIUMENGE, molts d’ ànims !!!!

dissabte, 10 de setembre de 2011

XIV TRAVESSA PLATJA ARO-PORT D' ARO

Aquest dissabte s’ ha fet  la XIV edició de la travessa Popular Platja d’ Aro-Port d’ Aro,  d’ una distància de 1000 mts, en un horari poc freqüent per aquest tipus de proves a les 17.00 hores i probablement aquest fet ha minvat la participació a la travessa.  Cal agrair l’ esforç de l’ Ajuntament de Platja d’ Aro per l’ organització de la travessa que la temporada anterior no es va fer.
La travessa s’ inicia a les 16.00 hores a la taula de l’ organització a la Pineda de Port d’Aro, mentre esperaven torn per recollir xip i acreditació, pel nostre costat passaven corre’ns els participants a l’ Aquatló, entre ells el nostre company dels truchus David Rodríguez. A les 16.30  els participants inicien un passeig des de Club Nàutic de Port d’ Aro fins a la sortida al costat del rec de windsurf i davant d’ un hotel que no recordo el seu nom.  Mentre anàvem caminant  plegats ens preguntaven com seria el recorregut i cadascú explicava la seva,  però, sense tenir res clar, l’ únic que tots confirmaven és el vent de Garbí que bufava i que hauríem de lluitar contra ell per avançar durant tot el recorregut, doncs, ens venia de cares.  

L' estat del mar durant la travessa
L’ organització explica el recorregut que finalment serà en forma d’ U amb uns primers 200 mts fins a una boia en direcció des de la platja a l’ horitzó, llavors gir a la dreta i després tot recta paral·lel a la platja gran fins a trobar la boia vermella i l’ embarcació de vela llatina que haurem de deixar a la nostra dreta per encarar la recta final de 200 mts fins l’ arribada.  

Com sempre els participants que volen lluitar per la general col·locats davant del grup a la sorra de la platja, comença el compte endarrere 9..7..5.3,2,1 i a nedar, en Quim i David es llencen els primers seguit de quatre participants més encapçalen la cursa,  giren els primers a la boia, els altres anem fent,  coneixedors que la nostra lluita serà amb les onades. Un cop els participants giraven la primera boia, comencen uns 700 mts aproximadament on els participants patien les onades del bufet del Garbí,  els que respiraven pel costat esquerra rebien l’ impacte de les onades, braçades irregulars, costava avançar i perdies sovint la posició horitzontal. A l' arribada més d' un marejat per l' acció de les onades.

Arribada. Jordi Font aixecant el cap per la foto
Prova de la resistència de l’ avançament dels nedadors durant la travessa es comprova en els registres obtinguts en els 1.000 metres.     
Com en la majoria de les travesses de la temporada classificació general encapçalada per en Quim i seguit d’ en David Presas. Les premiacions de la travessa han estat nombroses pels nostres màsters:  llocs d’ honor dels M40  propietat Quim-David,  només existeix variació en el tercer lloc, el mateix passa en el primer lloc dels M50 on el titular és Jordi Font,  en tercer lloc  Jordi Bardagi; M60 en Rafa Garcia (2); M70  Paco Rivas, Narcís Fusté i Pere Pujol.  

M70: Paco Rivas, Narcís Fusté i Pere Pujol
En categoria femenina: Laura Bertran M30; Carme Garriga; Nandi Arroyo i Marta Araus M40; M60 Yorba Kunz (2).

Marta, Carme i Laura el somriure ho diu tot !!!
Tots contents, per passar una estona en bona companyia, fent esport i el premi a un merescut esforç.

Nedadors gironins: truchus i GeieG
Ara CAMPIONS el proper repte DIUMENGE 18 SETEMBRE: TRAVESSA A L’ ESTANY DE BANYOLES (2.200 mts).
Resultats:

dimecres, 31 d’agost de 2011

VI VOLTA DEL SERRÀ - ST FELIU DE GUIXOLS

Travessia peculiar que combina la natació i el caiac, la participació és per parelles (potser mixta), la prova consisteix en que un dels integrants de la parella neda i l’ altre, paleja i al mateix temps guia al company l’ itinerari més recta possible. Es poden donar relleus entre ells tantes vegades com es vulgui fins a finalitzar els 7 quilòmetres de la prova.

Aquest diumenge 28 d’ agost, punt de trobada Platja de St. Feliu 9h del matí per acreditacions. L’ estat del mar com una piscina, temperatura perfecte i tot preparat per començar una nova travessia i al mateix temps un repte per ser novell,  aquest cop molt ben acompanyat, formant equip amb l’ Eli Arribas,  gran nedadora i actualment jugadora de l'equip de  waterpolo del GEIEG i  un servidor, narrador de la crònica Dani Ribas preparats per participar per primera vegada en la cursa en la categoria mixta.

Ens trobem amb altres nedadors màsters gironins i companys d’ aquest esport per molts d’ ells també es la primera vegada, per sort tenim a la nostra disposició els consells i l’ experiència  del mestre  Jordi Font “ dels truchus” que ja l’ ha fet en diverses ocasions i el seu company de patiment Quim Rodes, també en Jordi Sala-Miquel Pujol; en Marc Rodríguez;  en categoria femenina la Patricia i la Nandi. Ha destacar la participació d’ en Miquel Sunyer i la Machine de l’ Edu Pérez, potser amb deixo algú,  disculpeu-me.

Participants gironins Volta al Serrà 2011

L’ organització ens explica el funcionament, inicialment un de l ‘ equip surt des de la Platja Gran de St. Feliu amb el caiac fins el Freu que s' espera a l’ arribada del company que surt nedant uns minuts més tard amb la sortida oficial de la prova, observo els altres competidors  i l’ Eli com palegen en direcció al punt d' enllaç.



La Patricia en ple esforç palejant

Ens avisen de la nostra sortida fins el punt de trobada amb el caiac,   sona el senyal i  començo a nedar el tram inicial de la cursa en direcció a Tossa,  l’ objectiu arribar al penya segat el més aviat possible passar per dins l’ esquerda natural i al sortir trobar a l’ Eli per començar  l'aventura junts un bracejant i l’ altre palejant.  Faig uns 40 minuts seguits l' Eli  té controlat que estem en la 5ena posició de la categoria mixta, fa uns minuts que s’ adona que estic baixant el ritme i en costa bracejar,  estic una mica cuit,  degut a l’ esforç de la sortida i canvis de ritme constants encara em falten 1000 mts aproximadament per arribar a la barca de control on girarem per començar la tornada cap a l’ arribada a la platja,  fem el primer relleu i l' Eli salta a l'aigua mentre jo, com puc i pecant de novell m'enfilo al caiac. L’ Eli  fa uns 2500 mts increïbles i aconsegueix que ens apropem als nostres rivals de la categoria mixta, decidim que em toca  rellevar-la,  salto a l’aigua, em trobo millor,recuperat i aconseguim atrapar i passar els 4arts classificats,  en el tram de la petita illeta que separava el penya segat ens posem a tocar dels 2ons  i només queden 700 mts per l’arribada, ara és el moment de donar-ho tot !!!.  Ens veuen, evidentment faran tot el possible perquè no els guanyem, primera maniobra:  el noi (en teoria més ràpid) salta a l’aigua fent el relleu i comencen a nedar-palejar molt fort,  l’ Eli em diu que té forces i capaç d’ avançar-los, salta a l’ aigua, ens apropem moltíssim,  falten 300 mts per l’ arribada des del caiac m’ adono que el noi de la parella es desvia a l’esquerra,  nosaltres agafem la traçada bona,  els atrapem,  ens posem quasi de cantó, torno a demanar-li  el relleu a l’ Eli, que ha fet un gran esforç i així podem disputar l’ esprint, però,  la noia dels contrincants anava més fresca que jo,  no els varem poder guanyar en una arribada al límit, amb l’ agreujant que varen realitzar una petita trampeta, el reglament diu que per fer el relleu el nedador  té d’ està tocant el caic fins que salta el company/a no ho varen fer així.

Finalment,  3ers classificats de la categoria mixta.


Eli i Dani en el tercer lloc del podi
La resta de companys també varen obtenir excel·lents resultats:  Jordi Font més conegut per en TIEMPASUUUU!!! i en Quim Rodes 2ons categoria +90 (menys la categoria mixta les altres anaven per la suma d’anys dels dos participants);  


Quim Rodes i J Font "Tiempassu" en el 2on lloc podi
 la Patricia i la Nandi varen finalitzat tota la prova que ja té molt de mèrit per l’ esforç que varen fer.


La Patricia i la Nandi contentes per finalitzar el repte
 
En Jordi Sala i Miquel Pujol varen aconseguir un meritori sisè lloc.  Els clars favorits des de l’ inici de la cursa no varen fallar l’ equip format per : Edu Pérez i en Sunyer primers de la general.


Foto participants Volta del Serrà 2011

Una gran travessia diferent i  recomanable al 100%, excel·lent organització, divertida i un gran entrenament de fons per tots els que el proper dissabte 3 de setembre fem la  MARNATON EDREAMS CAP DE CREUS CADAQUÈS.


Text: Dani Ribas
Fotos: Dani Ribas i Patricia Pérez

dimarts, 30 d’agost de 2011

58ena TRAVESSIA TUSSOLS-BASILS

Aquest  últim diumenge d’ agost,  com es tradicional  i donant el tret de sortida a les Festes del Tura,    s’ ha disputat la 58ena.  edició de la travessa de natació organitzada pel CN Olot la Tussols-Basils que té la característica d’ ésser la única de la provincia que la nedada es duu a terme en un riu,  el Fluvià, els màsters gironins no varen fallar i  varen estar representats pels dos top-team “els truchus”:  Quim Bofill i David Rodriguez.

El duet fantàstic: David i Quim

 El CN Olot organitza dues travesses:  una matinal de 800 mts que la sortida és per categories i l’ altra al migdia de 1.600 mts de sortida única,  els dos protagonistes  que estan fisicament molt forts i amb  l’ energia que desprenent,  varen acreditar-se  a les dues distàncies.        

La temperatura de l’ aigua del Fluvià com es habitual  força freda, segons l’ organització 18 graus, aquest factor es nota molt en el moment de la sortida ja que costa de respirar bé i la musculatura es contrau .   Ens coloquem a primera linea de sortida  amb el to de xiulet sortim a tota metxa, ens situem en el grup capdavanter  amb en Jordi Jou i el triatleta professional Fco Pontano,  a l’ arribada el primer lloc és per J. Jou (9’00), segon Fco Pontano (9’06) , tercer Quim (9’07) i quart en  David (9’17). Molt bona actuació dels truchus que ara toca descansar i agafar forçes per la segona nedada els 1.600 mts (hem de tenir en compte que tots dos el dia anterior varen fer la Travessia de l’ Escala 2.200 mts)

L’ organització crida als participants per la travessa llarga i som-hi company !!, xiulet de sortida  tornem a colocar-nos en el grup capdavanter,  el ritme dels competidors és alt, tot i això, els dos truchus aguantem els diferents canvis de ritme dels nedadors del grup, en els metres finals en David es despenja una mica de nosaltres que lluitavem per la victòria,  finalment arribo cinqué  18’38” i en David seté 20’44” de la classificació general.

Les dues travessies han estat en molt bon ambient, un magnífic dia i a part hem tingut el plaer de nedar  les dues travessies al costat del MEGACRACK  Marcel Zamora, bon amic d'en David. 

 Quim Bofill

diumenge, 28 d’agost de 2011

EN PEP PARTICIPA A LA 17 TRAVESSA PORT DE COMARRUGA (BAIX PENEDÈS)

El nostre company en Pep,  ens va comentar el dissabte a l' Escala que l' endemà faria la Travessa de Comarruga, quin crak, companys,  aquí teniu la seva engrescadora crònica. De ben segur que l' estiu vinent no nedaràs sol. 


En Pep el nostre top-team

Travessa inscrita al Circuit Català de Travesses Aigües Obertes. Són 2000 mts des de la Platja del Fracàs fins al Port de Comarruga.  Circuït en forma de L.

Recollida de xips al port i trasllat amb trenet dels nedadors aproximadament  170 nedadors. Trobo a faltar els companys dels màsters:  GEIEG i els Truchus.

L’ organització no és molt bona, el retard en l’entrega dels xips fa que la sortida sigui una hora mes tard del previst, això, té com a conseqüència que la mar en calma de primera hora del matí es converteixi en marejol a l'hora de la sortida de la travessa.

Hem trobo un màster de CN Vilafranca, experimentat en  la modalitat d’ aigües obertes en Fèlix Hill, però, tot i la seva acreditada experiència en l’ escalfament previ a la sortida perd les ulleres, malgrat tot,  decideix fer aquesta sense ulleres.

Platja de Comarruga
 
Sortida des de l'aigua i a tot gas, agafo un bon ritme,  bones sensacions fins  l'arribada,   entro amb un grup que tots espritem fins al final. Molt  content per haver fet una travessa on tinc grans records per haver passat molts estius de menut amb els pares, possiblement l’any vinent hi tornaré. La meva classificació 37é de la general i segon de M40 d’ un total de 177 nedadors.

El crack d’ en Fèlix Hill,  21è de la general i  quarta posició M30. 


Els dos protagonistes: Félix Hill i Pep


dissabte, 27 d’agost de 2011

III TRAVESSA DE L' ESCALA

Aquest dissabte 27 d’agost la nostra colla ens haviem llevat amb l’ objectiu de nedar la 3a. edició de la Travessa de l' Escala, punt de trobada el país de l’ anxova, concretament la Platja de les Barques a les 08.30 AM per acreditació i recollida de xip.


Platja de les barques 8.30h AM

El grup de màsters gironins va ser del més nombrós de l’ estiu i amb representació en les dues distàncies la dels 2.200 mts  i els 600 mts. L' organització preveu 300 participant en la primera i uns 100 a la segona.  Cal destacar la incorporació en el grup d’ en Jordi Araus veterà i pioner de la natació gironina i membre de la penya piscina.


Participants esperant embarcar

Tothom estava preocupat per les prediccions i el fet que els homes del temps el dia anterior varen endevinar els xàfecs, ruixats i tempestes curtes però molt intenses, la predicció per la nit i el matí de dissabte era tramuntana.  Només arribar la majoria de participants miraven l’ estat del mar, per sort, estava tranquil, tot i que, encara hi havia una mica de mar de fons.

Estat del mar al fons la roca del cargol 

A les 10.15 hores els participants embarquem en els dos vaixells de l’ organització per anar cap a la sortida a Riells, mentre fem el trajecte observen l’ itinerari de la travessia i de cop un dels participants alerta l’ observació de meduses i es sent una remor i renecs, però, no passa res, ho superarem, arribem a uns 300 mts de la sortida i saltem a l’ aigua, i així fem un petit escalfament.


Embarcament a la platja de les barques dels participants


Els participants direcció a Riells

Tots a punt per la sortida, aquest cop des de fora l’ aigua i quan l’ organització va fer sonar la senyal, els participants varen començar a córrer uns 50 mts aproximadament degut a la poca profunditat de la platja i llavors a nedar s’ es dit, l’ objectiu la primera boia vermella per després enfilar el camí paral·lel al passeig, era important la respiració pel costat esquerra per evitar les onades que venien del costat contrari, a més,  cada vegada que respiraves podies seguir amb la mirada el passeig on veies les siluetes de la gent que tot passejant seguien encuriosits la travessia.  La visió del fons era nul·la, tonalitats ocres, en zones més fondes tons verdosos. 


Instantànea dels participants en plena cursa
 Cal dir que tot i la bona senyalització de les boies vermelles per l’ organització més d’ un participant retallava metres o sinó pregunteu a l’ Edu el segon classificat de la general que feia el de davant, però, bé si ho permeten, ho veuen i no prenen mesures, no hi podem fer res amic meu, n’ hi ha que neixen amb estrella !!!!. La part més dificultosa pels nedadors era a la sortida de la punta (on hi ha la marisqueria) fins a donar la volta a la roca del cargol, un cop giraves a la dreta ja quedaven uns 300 mts per l’ arribada. L’ únic problema de l’ últim tram quan s' aixecava el cap per situar l' arribada té enlluernaves pel sol i dificultava adreçar correctament la direcció a l' arribada i et guiaves pels nedadors de davant. Els resultats per la colla varen ser excel·lents, l’ Edu segon de la general i primer AbsM, en Carles Puig cinquè i tercer AbsM , en Quimet el màster gironí M40 més en forma i capdavanter en quasi totes les travessies que ha fet (la majoria) cinquè general i segon M40, David tercer M40, David Rodríguez segon M30 i al darrera els top ten Dani Ribas i Pep Inglada, en categoria femenina l’ Eli Arribas segona de M30, i els més veterans en Jordi Font “tiempasso” i Ricard segon i tercer M50, en Jaume Sabria segon M60, la resta varen millorar els nostres registres personals i contents per la nostra participació i el bon estat de forma.


Arribada dels participants
En la travessia de 600 metres varen tenir representació dels Folch i l’ anècdota de la família Araus la participació de l’ avi, la filla i el net, varen quedar últims, però, arribaren els tres plegats, no podia ser d’ altra manera, demostrant als assistents que per nedar no hi ha fronteres i que l’ edat no és excusa.

Sortida de la travessa popular 600  mts


També podem estar molt contents pel fet que el GeieG en aquesta travessa tingues la representació del nedador més veterà, no podia ser ningú més que el nostre crack: Rafa Garcia, del més petit Toni Araus i la més petita Ivette Folch, tot uns campions !!!  



El tres campions: Rafa,Toni i Ivet

Foto d' equip III Travessa L' Escala

Ei nois que faltava en  Miquel i ens l' haviem deixat, uff !!!



dilluns, 22 d’agost de 2011

38ª TRAVESSIA NEDANT A ST FELIU

Aquest any com a novetat recollim dorsals i samarreta,  Prou lluïda !!! (com es veu a les fotos) a la zona del costat  antiga discoteca de Palm beach.  Ja son les 9 del mati i el sol pica de valent, mica en mica van arribant els nedadors a la zona de sortida de Cala Jonca (darrera el Club Nàutic). Bona representació dels Màsters GEIEG .Hi vam ser presents en Jaume, Narcís C, l’Albert , la Carme, la Laura ,Ferran i Pep. També entre nosaltres els truchus Quim Bofill (semi lesionat)  i en David Presas.
Laura,Pep,Carme,Mar,Nora,Albert i Ferran

Pep, David, Quim,Laura, Ferran, Jaume i Narcís

Travessia que es surt des de l'aigua , AIXÒ fa pensar que serà una sortida tranquil.la, però, sempre hi ha el grup competitiu que busca les millors posicions. Sortida falsa per uns 50 nedadors que surten fletxats degut a l’estrès abans del xiulet inicial de l' àrbitre,  aquest els fa tornar enrere. Ja us podeu imaginar qui hi havia en aquest grup!!!!
Donen la segona  sortida i som-hi, hem d'anar a trobar l'espigó i deixar-lo a la dreta i finalment encarar la platja gran de Sant Feliu tot fent uns 250m en línea recte.
Crec que vam disfrutar-la tots, pels comentaris una mica de marejol complicat al passar prop de l'espigó. Destacar el bon ambient entre tots i que fa que ja no ens sorprengui trobar cares conegudes dels  màsters GEIEG a cada travessa. A l'arribada un bon tall de síndria fresquet que ens va fer recuperar forces ràpidament. Fotos de rigor i cap a casa. A falta de classificacions definitives bones posicions de TOTS ELS MÀSTERS.
1a i 2a posicio de la seva categoria: Narcís Mas i Jaume Sàbria

2a posició de la Carme categoria M40
Ens veiem a l'Escala !!!
Pep Inglada

Texte i fotos: Pep Inglada.

diumenge, 21 d’agost de 2011

TRAVESSA NEDANT GARBET-COLERA

Avui es feien dues travesses a la província de Girona, la de St. Feliu i aquesta, en totes dues una bona representació dels màsters gironins i en bons resultats.
La primera més competitiva amb una distància de 1.110 mts on teníem ben colocats i a punt els top-team: Quim, David, Pep i Jaume. A Colera més d’ anar fent, doncs,  eren 3.000 mts i els homes forts de la natació màster: Jordi Sala,  Dani Ribas i  Jordi Font.
Però, començarem amb aquesta imatge:

En Miquel finalitzant la travessa

la del nostre estimat Miquel un autèntic campió, un home content, feliç, i poseu-hi tots els superlatius que conegueu.  El noi ha aconseguint fer els 3.000 mts sense deixar de nedar crol i amb un temps aproximat de 59 minuts,  a més ens ha deixat acollonits a tot el grup que esperaven la seva arribada, el crack s’ ha marcat  un esprint de 200 mts  avançant 3 nedadors, per un instant en patit per ell, ja que per poc s’ estavella contra una boia de senyalització, però, demostrant grans reflexes i amb una bona maniobra l’ ha superat amb escreix. Les seves primeres paraules han estat: no m’ he cansant...potser era l’ emoció de l’ instant, però, creieu-me ha arribat sencer i en ganes de broma.
Després d’ aquest petit homenatge en Miquel,  anem per feina, a les 8.30 hores els participants hem arribat a la platja de Colera per recollir les credencials i després hem fet el cafè, tallat etc, i xerrat una mica per esperar embarcar-nos a les 9.30 hores amb destí a la platja de Garbet. 

Preparats per embarcar-nos

 Per sort nostra no bufava gens de tramuntana, durant la petita passejada en pogut observar l’ itinerari de la travessa,  els penya segats tant característics modelats per l’ efecte d’ aquest vent i que són,  hi ha estat font d’ inspiració dels artistes, també veiem l’ aigua molt clara i neta sense contaminació en la qual en breus moments tindríem el plaer de nedar, el seu estat era de calma i tot feia preveure una bona travessa.

Sortida dels participants amb les barques cap a Garbet
Al arribar a uns 200 mts de la platja de Colera saltem de la barca i comprovem que l’ aigua estava un xic freda al voltant d’ uns 23 º aproximadament, anem escalfant cap a la platja per esperar la senyal de sortida. Abans d' aquesta l’ organització fan la presentació del dorsal nº 1,  el figuerenc Héctor Ruiz el mundialista i especialista en aigües obertes, aquest dofí de l’ Empordà encapçalarà la nedada i tota la resta tindrem l’ oportunitat de compartir braçades amb ell. Amb 15 minuts de retard comencem la travessa en tranquil·litat, aquest cop a diferència de la majoria de travesses la sortida ha estat light: sense cops, empentes i  els nedadors s’ ho prenen en calma,  ells mateixos fan una tria natural fent grupets per velocitat,  al davant acompanyant al dofí de l’ Empordà tenim col·locat en Jordi Sala ( 6é de la classificació) i el “truchu” Dani Ribas (10é), en un segon grup en Jordi Font, Jordi Bardagi, Ricard, Jordi Pares i un servidor, darrera nostra hi ha un xic de distancia en Rafa i el crack del dia en Miquel. El primer objectiu arribar a l’ illot i les roques que eren els primers 1.500 mts, mentre anaven cap aquesta direcció, que passen ràpidament per les imatges submarines degut a la diversitat del fons marí: alguers i comunitats de peixos, puc observar la silueta dels sargs, les oblades i salpes, a mesura que anem arribant al primer objectiu el fons és més lluny , s’ enfosqueix i deixem de veure roques submergides, arribem sencers i fem un gir a l’ esquerra, sempre en paral·lel en els penya segats, en  Jordi Font en el gir fa un canvi de ritme i es despenja  de la resta, al cap d’ un moment un servidor fa un canvi de ritme i els altres hem segueixen mantenint aquest fins a poca distància de l’ espigo on  baixo el ritme i els tres companys apreten per disputar l’ esprintada final. Un cop hem arribat la majoria, comentem les incidències i observem l’ arribada de la resta de participants i estem encuriosits, pendents de l’ instant que apareixia en Miquel, cal dir, que estava molt nerviós al principi i durant el passeig en barca,  ja us he explicat  el pletòric final del figura.

L' esprintada d' en Miquel (primer terme)  a l 'arribada 
 Com és habitual ens fem la foto de família aquest com amb la Carme ja que sempre esta a punt per ajudar-nos fora de l’ aigua pel que calgui, tots tenim la curiositat de si sap nedar, alguna estona o provarem... es broma Carme, ja ho saps com som,  entre somriures, anècdotes etc... tots satisfets per una molt bona nedada en un indret amb un fons espectacular.

Foto de família al final de la travessa i tots a fer el vermut

Classificacions: http://www.diversport.es/travessa_colera_39.html


dimecres, 17 d’agost de 2011

EN PACO LOPEZ PARTICIPA A LA XTRM 25K CABRERA ULTRAOPENWATER

Avui he tingut l' agradable sorpresa de rebre un e-mail d' en Paco López, un "fenomenu", el vaig conèixer fa 7 o 8 anys en el GeieG, treballava de socorrista i també de monitor a l' Escola Aquàtica,  petaven la xerrada de temes varis i sobretot de natació,   actualment és màster d'aquest club tot i que viu a Barcelona. Pels que no el coneixeu no havia estat mai un gran nedador sinó que començava a nedar metres "seriosament i d' una manera habitual" a la piscina de St Ponç,  qui m' ho havia de dir que  faries aquesta bestiesa:  fer una aventura de 25 Qm a mar obert, quin gran mèrit amic, això si que és una proesa, perqué no vens del món de la natació, no ets un ex-nedador, sinó un practicant que vares descobrir el plaer de nedar fa pocs anys, has demostrat que tens una voluntat de ferro i any darrera any has fet una progressió impressionant, tot autodidacticament amb esforç i sense defallir, moltes felicitats Paco aqui teniu la seva narració: 

Dissabte 13 d’ agost vaig nedar la XTRM 25 K Cabrera Ultraopenwater. Aquesta és l'adreça de la travessia: http://www.xtrmevents.com/WordPress/?page_id=2593
Es tractava de nedar 25 km des de l'illa de Cabrera fins l'illa de Mallorca.
Vam participar 72 nedadors/es repartits en 2 grups: el 2,5K i el 3K. La norma era anar tots agrupats, no ens podíem separar. Com una excursió pel mar. L'objectiu era arribar. Cadascú havia d'arrossegar la seva boia. L'ús del neoprè era opcional. També era opcional portar una ampolla d'aigua a la boia.

Els protagonistes: James, Paco, Jaime i Juan

El 2,5K havia d'anar a 2,5 km/h i el 3K a 3 km/h. Tots 2 grups teníem 1 avituallament cada hora, i a partir de la meitat del recorregut 1 avituallament cada 1/2 hora.
Al grup ràpid(3K) es van retirar 7 persones, i al lent(2,5K) es van retirar 2. Jo vaig nedar amb el grup lent, i fins que no vaig arribar a la meitat no n'estava convençut que acabaria la prova.
Vaig trigar aproximadament 9 hores i 40 minuts. Va ser una prova duríssima i molt llarga.
Les setmanes prèvies a la travessia tenia molts dubtes sobre fins a on seria capaç d'arribar. Quan estava més optimista pensava que hauria d'abandonar als 15 km. Si estava desanimat creia que no en faria ni 10 km.
Des de l'habitació de l'hotel es veia l'illa de Cabrera i podia visualitzar el recorregut que m'esperava el dia següent. Mentre mirava a Cabrera la meva ment em deia: "està molt més lluny del què sembla, hauràs de nedar molt més de què t'imagines".
Dissabte al matí un vaixell ens va portar a l'illa de Cabrera per a tornar nedant des d'allà.
La 1a hora va ser molt dura, vam nedar 3,5 km i sabia que així no aguantaria gaire. La 2a hora vam fer 2,5 km, vaig recuperar la tranquil·litat mentre nedava i sentia que mantenint aquest ritme podria nedar més de 25 km. La 3a hora vam fer 3,1 km i va ser un infern. El pensament que em rondava el cap era que només aguantaria 1 hora més. El canell esquerre començava a fer mal.
A la 4a hora vam tornar al ritme de 2,5 km/h. Estava neguitós per a recuperar forces per si a la 5a hora augmentàvem la velocitat, acabar donant- ho tot i rebentar fins que el cos em digués prou. Però el ritme suau es va mantenir fins el final de la travessia i vaig gaudir moltíssim mentre nedava.
Els braços em feien molt de mal però no els feia cas, s'havien de resignar perquè no puc nedar 25 km sense patir. Ja ho tenia assumit i volia arribar fins el final. Em concentrava en la braçada per a fer-la patint el mínim mal possible als braços. Em vaig prendre 2 antiinflamatoris. El cos em bullia però jo omplia d'aigua el neoprè i el gorro per a refrescar-me. Les aixelles les tenia irritades i l'organització ens donava vaselina durant l'avituallament. Vaig menjar tant als avituallaments que un parell de cops vaig pensar que em donaria un tall de digestió.
Mentre nedava pensava en l'energia que m'havia d'aportar cada cèl·lula del meu cos, en els companys de natació, en la meva família, en la sort que tenia de ser allà mateix en aquell moment, en mantenir el cor a pulsacions baixes, en beure uns glops d'aigua dolça cada 20'. Va ser un encert portar ampolla d'aigua a la boia.

En Paco exultant després de fer els 25 Qm. 

Els meus amics James(3K), Jaime i Juan(2,5K) també van arribar al final. Per la nit vam fer sopar de cloenda i entrega de banyadors finisher.
L'any que ve vull tornar a fer-la,
a tu Lluís, a en Jaume, i a tots els màsters del club us la recomano.
Una abraçada,
Paco

Texte i fotos: Paco Lopez Garcia-Baquero

dilluns, 15 d’agost de 2011

75ENA TRAVESSIA PORT DE ROSES

Aquest dilluns dia 15 d’ agost festivitat de Sta. Maria o Mare de Deu d’ Agost, els màsters gironins tot i ser festa assenyalada en vermell “fiesta nacional” ( de Maries a cada casa n’ hi ha alguna, bé, això és el que deien els nostres avis i en sabien un “rato”) no han faltat a la seva cita amb la 75ena  travessia al Port de Roses.
Coincidint en plena Festa Major de Roses, els màsters gironins a les 9.00 AM hem anat arribat a la vila empordanesa de la ciutadella  per confirmar inscripció i recollir el xip d’ aquesta popular travessa, hem tingut alguna sorpresa,  com la d’ en Jordi Font que no constava com inscrit i que l’ organització a solucionat aquest petit mal entès,  o bé com en Rafa i en Narcís Fusté que creien que es podien apuntar el mateix dia i la seva sorpresa ha estat que no podien inscriure’s, però, per aquests veterans en edat i experiència no els hi ha importat nedar sense estar acreditats. Que hi voleu fer companys, abans era més senzill,  la part administrativa de les travesses i tot el tema era gratuït, però, tot evoluciona per bé o això diuen, però, mai perdeu la esperança d’ aquí un temps no molt llunyà es farà un Màster d’ inscripció o alguna xerrada oficial per una mòdic co-pagament d’ algun especialista en el tema.
Mentre esperaven l’ hora de la sortida, hem fet en comitè el nostre esmorzar vitaminat i així entre comentaris, bromes i somriures,  ha arribat l’ hora d’ aixecar-nos de la taula, anar sense preses i sense pauses caminant cap el segon port com diuen els de la vila, més d’ un mentalment pensa com planificar la cursa, altres com ens hem deixat enredar per fer aquestes temeritats, bé un cop a la sortida,  ens hem tret la roba, s’ ha posat dins la motxilla i col·locada en la “frugoneta” dins la  bossa facilitada per l’ organització. Alguns de nosaltres i altres agosarats en fet un previ escalfament saltant de l’ espigo del port i després hem pujat per les roques sense fer-nos mal, o sigui, una nova modalitat d’ esport que podrien anomenar: espigoning-natació-escalada.   
Tots els participants aprox. 11,.25h AM,  ens hem col·locat en la posició de sortida, com sempre els top-ten màster gironins ben posicionats, una mica distanciat d’ aquest grup en Dani Ribas, David Rodriguez, Jordi Sala, Jordi Font i Jordi Bardagi, hom pensa: tenen una estratègia diferent al grup de favorits ?? tot potser, recordem que entre aquests tenim el mestre en Jordi Font,  els altres màsters del grup pel seu costat i el nostre interrogant en llançarem de caps o peus, tothom preparats: nervis a flor de pell, però,.... a molta velocitat s’ ens acosta una zodíac i ens comunica que encara falten 5 minuts més per donar la sortida, carai més patiment, finalment els del comitè arbitral fan senyals aixecant les mans i una remor llunyana s’ intueix un compte endarrera ... 4,3,2,1 i botzinada,  tots a l’ aigua, per davant meu observo en Dani Ribas i David Rodriguez surten com exhalacions semblen en Pedrosa damunt la Honda, darrera meu veig la Patrícia que sembla que no vol saltar, però, estic tranquil la Marta i en Miquel estant amb ella pel que faci falta,  finalment salten els tres com un bon equip, quins elements !!! uns ajuden a l’ altra sense importar-los si arriben més endavant o més endarrere, un gest que explica la filosofia de la paraula esport, que molt cops en el món professional es perd i en canvi en l' amateur encara existeix,  ben fet companys !!!
Els capdavanters formen un petit grup amb els favorits per la victòria, destaquem la participació en aquesta travessa de l’ Edu Perez que està de vacances a Girona, de ben segur donarà guerra en els cracks,  aquí troben l’ absència de dos fenomenus: “el noi de Sta. Coloma” en Quim Bofill que una inoportuna lesió en el tou de la cama  “ara no t’ he rovellis ” ha fet impossible la seva participació, i,  també en Pep Inglada que per motius familiars tampoc ha participat, cal dir que ens tens molt ben acostumats i tots en preguntat on és en Pep? , si company, molt ben acostumats,  no en pogut escoltar els ànims, les teves paraules encoratjadores , tant a l’ inici  i sobretot en l’ arribada, com el somriure que sempre reben un per un mentre passem per davant teu abans de fer-nos la foto oficial,  avui Pep som nosaltres que et volem animar, encoratjar-te i enviar-te una forta abraçada des de Roses, ja saps pel que calgui on ens trobaràs: ÀNIMS PEP I FAMILIA !!!,
La travessia no ha tingut molta dificultat, només la distància, una mica d’ onatge (per mi més que a l’ Estartit en l’ edició d’ enguany) en el qual també ajuden les zodíacs i barquetes que ens acompanyen, segur que més d’ un nedador ha fet un vermutet  i s’ ha .... amb ells i amb algú més, de cop i volta aixeco el cap per situar-me i els capdavanters estan un mica lluny, els següents més a prop, el meu grup nombrós comandat per en Jordi Font ens hem allunyat inconscientment de les boies del marcatge de l’ itinerari de la travessa (veus Quimet com no ens pots deixar sols, ai el mestre !!!), però, cap problema fent una marrada i corregim l’ error tornem a col·locar-nos per anar direcció a l’ últim espigo,  des de l’ aigua sembla que a dalt hi ha un petit far groc, girem a la dreta i al fons es pot veure la línea d’ arribada, aquí l’ aigua és com una bassa d’ oli, hi ha alguns que esprinten per recuperar posicions
 i altres van seguint a ritme,

cadascú fa el que pot aquestes alçades, finalment el grup de màsters gironins anem arribant
En Rafa "l' infiltrat" celebrant l' arribada
 i una altra de feta, deu ni do ja les travesses que portem a les nostres espatlles les heu comptat? : Tossa, Begur, Estartit, Port de la Selva, Blanes i Roses (alguns la de l’ Ebre i la de Sitges) un bon bagatge per la natació màster gironina, té molt de mèrit per tots i per alguns que ja sabeu un excel·lent, felicitats a tots !!!!

Foto de grup màsters i la joventut

Els màsters gironins dels truchus i geieg guardonats en aquesta edició: Edu Perez, David Rodriguez; David Presas,  Jordi Font, Jordi Bardagi, Jordi Sala, Eli Arribas i Marta Araus. (perdoneu si hi ha algun error encara no hi ha la classificació publicada)
Per cert alguns no us ho pensàveu i heu marxat abans d’ hora sense recollir el premi, sort que la  Patrícia “ ha estat al lloro”  recollint els vostres trofeus i també us fa arribar un petit regal:  la foto "in situ" amb el mar de fons, bònica oi?:  

Jordi Sala, Jordi Bardagi, Eli Arribas i Marta Araus