VI VOLTA DEL SERRÀ - ST FELIU DE GUIXOLS

Travessia peculiar que combina la natació i el caiac, la participació és per parelles (potser mixta), la prova consisteix en que un dels integrants de la parella neda i l’ altre, paleja i al mateix temps guia al company l’ itinerari més recta possible. Es poden donar relleus entre ells tantes vegades com es vulgui fins a finalitzar els 7 quilòmetres de la prova.

Aquest diumenge 28 d’ agost, punt de trobada Platja de St. Feliu 9h del matí per acreditacions. L’ estat del mar com una piscina, temperatura perfecte i tot preparat per començar una nova travessia i al mateix temps un repte per ser novell,  aquest cop molt ben acompanyat, formant equip amb l’ Eli Arribas,  gran nedadora i actualment jugadora de l'equip de  waterpolo del GEIEG i  un servidor, narrador de la crònica Dani Ribas preparats per participar per primera vegada en la cursa en la categoria mixta.

Ens trobem amb altres nedadors màsters gironins i companys d’ aquest esport per molts d’ ells també es la primera vegada, per sort tenim a la nostra disposició els consells i l’ experiència  del mestre  Jordi Font “ dels truchus” que ja l’ ha fet en diverses ocasions i el seu company de patiment Quim Rodes, també en Jordi Sala-Miquel Pujol; en Marc Rodríguez;  en categoria femenina la Patricia i la Nandi. Ha destacar la participació d’ en Miquel Sunyer i la Machine de l’ Edu Pérez, potser amb deixo algú,  disculpeu-me.

Participants gironins Volta al Serrà 2011

L’ organització ens explica el funcionament, inicialment un de l ‘ equip surt des de la Platja Gran de St. Feliu amb el caiac fins el Freu que s' espera a l’ arribada del company que surt nedant uns minuts més tard amb la sortida oficial de la prova, observo els altres competidors  i l’ Eli com palegen en direcció al punt d' enllaç.



La Patricia en ple esforç palejant



Ens avisen de la nostra sortida fins el punt de trobada amb el caiac,   sona el senyal i  començo a nedar el tram inicial de la cursa en direcció a Tossa,  l’ objectiu arribar al penya segat el més aviat possible passar per dins l’ esquerda natural i al sortir trobar a l’ Eli per començar  l'aventura junts un bracejant i l’ altre palejant.  Faig uns 40 minuts seguits l' Eli  té controlat que estem en la 5ena posició de la categoria mixta, fa uns minuts que s’ adona que estic baixant el ritme i en costa bracejar,  estic una mica cuit,  degut a l’ esforç de la sortida i canvis de ritme constants encara em falten 1000 mts aproximadament per arribar a la barca de control on girarem per començar la tornada cap a l’ arribada a la platja,  fem el primer relleu i l' Eli salta a l'aigua mentre jo, com puc i pecant de novell m'enfilo al caiac. L’ Eli  fa uns 2500 mts increïbles i aconsegueix que ens apropem als nostres rivals de la categoria mixta, decidim que em toca  rellevar-la,  salto a l’aigua, em trobo millor,recuperat i aconseguim atrapar i passar els 4arts classificats,  en el tram de la petita illeta que separava el penya segat ens posem a tocar dels 2ons  i només queden 700 mts per l’arribada, ara és el moment de donar-ho tot !!!.  Ens veuen, evidentment faran tot el possible perquè no els guanyem, primera maniobra:  el noi (en teoria més ràpid) salta a l’aigua fent el relleu i comencen a nedar-palejar molt fort,  l’ Eli em diu que té forces i capaç d’ avançar-los, salta a l’ aigua, ens apropem moltíssim,  falten 300 mts per l’ arribada des del caiac m’ adono que el noi de la parella es desvia a l’esquerra,  nosaltres agafem la traçada bona,  els atrapem,  ens posem quasi de cantó, torno a demanar-li  el relleu a l’ Eli, que ha fet un gran esforç i així podem disputar l’ esprint, però,  la noia dels contrincants anava més fresca que jo,  no els varem poder guanyar en una arribada al límit, amb l’ agreujant que varen realitzar una petita trampeta, el reglament diu que per fer el relleu el nedador  té d’ està tocant el caic fins que salta el company/a no ho varen fer així.

Finalment,  3ers classificats de la categoria mixta.



Eli i Dani en el tercer lloc del podi

La resta de companys també varen obtenir excel·lents resultats:  Jordi Font més conegut per en TIEMPASUUUU!!! i en Quim Rodes 2ons categoria +90 (menys la categoria mixta les altres anaven per la suma d’anys dels dos participants);  



Quim Rodes i J Font "Tiempassu" en el 2on lloc podi

 la Patricia i la Nandi varen finalitzat tota la prova que ja té molt de mèrit per l’ esforç que varen fer.



La Patricia i la Nandi contentes per finalitzar el repte

 

En Jordi Sala i Miquel Pujol varen aconseguir un meritori sisè lloc.  Els clars favorits des de l’ inici de la cursa no varen fallar l’ equip format per : Edu Pérez i en Sunyer primers de la general.



Foto participants Volta del Serrà 2011



Una gran travessia diferent i  recomanable al 100%, excel·lent organització, divertida i un gran entrenament de fons per tots els que el proper dissabte 3 de setembre fem la  MARNATON EDREAMS CAP DE CREUS CADAQUÈS.

Text: Dani Ribas

Fotos: Dani Ribas i Patricia Pérez

58ena TRAVESSIA TUSSOLS-BASILS

Aquest  últim diumenge d’ agost,  com es tradicional  i donant el tret de sortida a les Festes del Tura,    s’ ha disputat la 58ena.  edició de la travessa de natació organitzada pel CN Olot la Tussols-Basils que té la característica d’ ésser la única de la provincia que la nedada es duu a terme en un riu,  el Fluvià, els màsters gironins no varen fallar i  varen estar representats pels dos top-team “els truchus”:  Quim Bofill i David Rodriguez.

El duet fantàstic: David i Quim

 El CN Olot organitza dues travesses:  una matinal de 800 mts que la sortida és per categories i l’ altra al migdia de 1.600 mts de sortida única,  els dos protagonistes  que estan fisicament molt forts i amb  l’ energia que desprenent,  varen acreditar-se  a les dues distàncies.        

La temperatura de l’ aigua del Fluvià com es habitual  força freda, segons l’ organització 18 graus, aquest factor es nota molt en el moment de la sortida ja que costa de respirar bé i la musculatura es contrau .   Ens coloquem a primera linea de sortida  amb el to de xiulet sortim a tota metxa, ens situem en el grup capdavanter  amb en Jordi Jou i el triatleta professional Fco Pontano,  a l’ arribada el primer lloc és per J. Jou (9’00), segon Fco Pontano (9’06) , tercer Quim (9’07) i quart en  David (9’17). Molt bona actuació dels truchus que ara toca descansar i agafar forçes per la segona nedada els 1.600 mts (hem de tenir en compte que tots dos el dia anterior varen fer la Travessia de l’ Escala 2.200 mts)

L’ organització crida als participants per la travessa llarga i som-hi company !!, xiulet de sortida  tornem a colocar-nos en el grup capdavanter,  el ritme dels competidors és alt, tot i això, els dos truchus aguantem els diferents canvis de ritme dels nedadors del grup, en els metres finals en David es despenja una mica de nosaltres que lluitavem per la victòria,  finalment arribo cinqué  18’38” i en David seté 20’44” de la classificació general.

Les dues travessies han estat en molt bon ambient, un magnífic dia i a part hem tingut el plaer de nedar  les dues travessies al costat del MEGACRACK  Marcel Zamora, bon amic d'en David. 

 Quim Bofill

EN PEP PARTICIPA A LA 17 TRAVESSA PORT DE COMARRUGA (BAIX PENEDÈS)

El nostre company en Pep,  ens va comentar el dissabte a l' Escala que l' endemà faria la Travessa de Comarruga, quin crak, companys,  aquí teniu la seva engrescadora crònica. De ben segur que l' estiu vinent no nedaràs sol. 



En Pep el nostre top-team



Travessa inscrita al Circuit Català de Travesses Aigües Obertes. Són 2000 mts des de la Platja del Fracàs fins al Port de Comarruga.  Circuït en forma de L.

Recollida de xips al port i trasllat amb trenet dels nedadors aproximadament  170 nedadors. Trobo a faltar els companys dels màsters:  GEIEG i els Truchus.

L’ organització no és molt bona, el retard en l’entrega dels xips fa que la sortida sigui una hora mes tard del previst, això, té com a conseqüència que la mar en calma de primera hora del matí es converteixi en marejol a l'hora de la sortida de la travessa.

Hem trobo un màster de CN Vilafranca, experimentat en  la modalitat d’ aigües obertes en Fèlix Hill, però, tot i la seva acreditada experiència en l’ escalfament previ a la sortida perd les ulleres, malgrat tot,  decideix fer aquesta sense ulleres.

Platja de Comarruga

 

Sortida des de l'aigua i a tot gas, agafo un bon ritme,  bones sensacions fins  l'arribada,   entro amb un grup que tots espritem fins al final. Molt  content per haver fet una travessa on tinc grans records per haver passat molts estius de menut amb els pares, possiblement l’any vinent hi tornaré. La meva classificació 37é de la general i segon de M40 d’ un total de 177 nedadors.

El crack d’ en Fèlix Hill,  21è de la general i  quarta posició M30. 



Els dos protagonistes: Félix Hill i Pep



III TRAVESSA DE L' ESCALA

Aquest dissabte 27 d’agost la nostra colla ens haviem llevat amb l’ objectiu de nedar la 3a. edició de la Travessa de l' Escala, punt de trobada el país de l’ anxova, concretament la Platja de les Barques a les 08.30 AM per acreditació i recollida de xip.



Platja de les barques 8.30h AM



El grup de màsters gironins va ser del més nombrós de l’ estiu i amb representació en les dues distàncies la dels 2.200 mts  i els 600 mts. L' organització preveu 300 participant en la primera i uns 100 a la segona.  Cal destacar la incorporació en el grup d’ en Jordi Araus veterà i pioner de la natació gironina i membre de la penya piscina.



Participants esperant embarcar



Tothom estava preocupat per les prediccions i el fet que els homes del temps el dia anterior varen endevinar els xàfecs, ruixats i tempestes curtes però molt intenses, la predicció per la nit i el matí de dissabte era tramuntana.  Només arribar la majoria de participants miraven l’ estat del mar, per sort, estava tranquil, tot i que, encara hi havia una mica de mar de fons.

Estat del mar al fons la roca del cargol 

A les 10.15 hores els participants embarquem en els dos vaixells de l’ organització per anar cap a la sortida a Riells, mentre fem el trajecte observen l’ itinerari de la travessia i de cop un dels participants alerta l’ observació de meduses i es sent una remor i renecs, però, no passa res, ho superarem, arribem a uns 300 mts de la sortida i saltem a l’ aigua, i així fem un petit escalfament.

Embarcament a la platja de les barques dels participants

Els participants direcció a Riells

Tots a punt per la sortida, aquest cop des de fora l’ aigua i quan l’ organització va fer sonar la senyal, els participants varen començar a córrer uns 50 mts aproximadament degut a la poca profunditat de la platja i llavors a nedar s’ es dit, l’ objectiu la primera boia vermella per després enfilar el camí paral·lel al passeig, era important la respiració pel costat esquerra per evitar les onades que venien del costat contrari, a més,  cada vegada que respiraves podies seguir amb la mirada el passeig on veies les siluetes de la gent que tot passejant seguien encuriosits la travessia.  La visió del fons era nul·la, tonalitats ocres, en zones més fondes tons verdosos. 



Instantànea dels participants en plena cursa

 Cal dir que tot i la bona senyalització de les boies vermelles per l’ organització més d’ un participant retallava metres o sinó pregunteu a l’ Edu el segon classificat de la general que feia el de davant, però, bé si ho permeten, ho veuen i no prenen mesures, no hi podem fer res amic meu, n’ hi ha que neixen amb estrella !!!!. La part més dificultosa pels nedadors era a la sortida de la punta (on hi ha la marisqueria) fins a donar la volta a la roca del cargol, un cop giraves a la dreta ja quedaven uns 300 mts per l’ arribada. L’ únic problema de l’ últim tram quan s' aixecava el cap per situar l' arribada té enlluernaves pel sol i dificultava adreçar correctament la direcció a l' arribada i et guiaves pels nedadors de davant. Els resultats per la colla varen ser excel·lents, l’ Edu segon de la general i primer AbsM, en Carles Puig cinquè i tercer AbsM , en Quimet el màster gironí M40 més en forma i capdavanter en quasi totes les travessies que ha fet (la majoria) cinquè general i segon M40, David tercer M40, David Rodríguez segon M30 i al darrera els top ten Dani Ribas i Pep Inglada, en categoria femenina l’ Eli Arribas segona de M30, i els més veterans en Jordi Font “tiempasso” i Ricard segon i tercer M50, en Jaume Sabria segon M60, la resta varen millorar els nostres registres personals i contents per la nostra participació i el bon estat de forma.



Arribada dels participants

En la travessia de 600 metres varen tenir representació dels Folch i l’ anècdota de la família Araus la participació de l’ avi, la filla i el net, varen quedar últims, però, arribaren els tres plegats, no podia ser d’ altra manera, demostrant als assistents que per nedar no hi ha fronteres i que l’ edat no és excusa.

Sortida de la travessa popular 600  mts

També podem estar molt contents pel fet que el GeieG en aquesta travessa tingues la representació del nedador més veterà, no podia ser ningú més que el nostre crack: Rafa Garcia, del més petit Toni Araus i la més petita Ivette Folch, tot uns campions !!!  




El tres campions: Rafa,Toni i Ivet



Foto d' equip III Travessa L' Escala



Ei nois que faltava en  Miquel i ens l' haviem deixat, uff !!!



38ª TRAVESSIA NEDANT A ST FELIU

Aquest any com a novetat recollim dorsals i samarreta,  Prou lluïda !!! (com es veu a les fotos) a la zona del costat  antiga discoteca de Palm beach.  Ja son les 9 del mati i el sol pica de valent, mica en mica van arribant els nedadors a la zona de sortida de Cala Jonca (darrera el Club Nàutic). Bona representació dels Màsters GEIEG .Hi vam ser presents en Jaume, Narcís C, l’Albert , la Carme, la Laura ,Ferran i Pep. També entre nosaltres els truchus Quim Bofill (semi lesionat)  i en David Presas.

Laura,Pep,Carme,Mar,Nora,Albert i Ferran

Pep, David, Quim,Laura, Ferran, Jaume i Narcís

Travessia que es surt des de l'aigua , AIXÒ fa pensar que serà una sortida tranquil.la, però, sempre hi ha el grup competitiu que busca les millors posicions. Sortida falsa per uns 50 nedadors que surten fletxats degut a l’estrès abans del xiulet inicial de l' àrbitre,  aquest els fa tornar enrere. Ja us podeu imaginar qui hi havia en aquest grup!!!!

Donen la segona  sortida i som-hi, hem d'anar a trobar l'espigó i deixar-lo a la dreta i finalment encarar la platja gran de Sant Feliu tot fent uns 250m en línea recte.

Crec que vam disfrutar-la tots, pels comentaris una mica de marejol complicat al passar prop de l'espigó. Destacar el bon ambient entre tots i que fa que ja no ens sorprengui trobar cares conegudes dels  màsters GEIEG a cada travessa. A l'arribada un bon tall de síndria fresquet que ens va fer recuperar forces ràpidament. Fotos de rigor i cap a casa. A falta de classificacions definitives bones posicions de TOTS ELS MÀSTERS.

1a i 2a posicio de la seva categoria: Narcís Mas i Jaume Sàbria



2a posició de la Carme categoria M40

Ens veiem a l'Escala !!!

Pep Inglada

Texte i fotos: Pep Inglada.

TRAVESSA NEDANT GARBET-COLERA

Avui es feien dues travesses a la província de Girona, la de St. Feliu i aquesta, en totes dues una bona representació dels màsters gironins i en bons resultats.

La primera més competitiva amb una distància de 1.110 mts on teníem ben colocats i a punt els top-team: Quim, David, Pep i Jaume. A Colera més d’ anar fent, doncs,  eren 3.000 mts i els homes forts de la natació màster: Jordi Sala,  Dani Ribas i  Jordi Font.

Però, començarem amb aquesta imatge:



En Miquel finalitzant la travessa



la del nostre estimat Miquel un autèntic campió, un home content, feliç, i poseu-hi tots els superlatius que conegueu.  El noi ha aconseguint fer els 3.000 mts sense deixar de nedar crol i amb un temps aproximat de 59 minuts,  a més ens ha deixat acollonits a tot el grup que esperaven la seva arribada, el crack s’ ha marcat  un esprint de 200 mts  avançant 3 nedadors, per un instant en patit per ell, ja que per poc s’ estavella contra una boia de senyalització, però, demostrant grans reflexes i amb una bona maniobra l’ ha superat amb escreix. Les seves primeres paraules han estat: no m’ he cansant...potser era l’ emoció de l’ instant, però, creieu-me ha arribat sencer i en ganes de broma.

Després d’ aquest petit homenatge en Miquel,  anem per feina, a les 8.30 hores els participants hem arribat a la platja de Colera per recollir les credencials i després hem fet el cafè, tallat etc, i xerrat una mica per esperar embarcar-nos a les 9.30 hores amb destí a la platja de Garbet. 

Preparats per embarcar-nos

 Per sort nostra no bufava gens de tramuntana, durant la petita passejada en pogut observar l’ itinerari de la travessa,  els penya segats tant característics modelats per l’ efecte d’ aquest vent i que són,  hi ha estat font d’ inspiració dels artistes, també veiem l’ aigua molt clara i neta sense contaminació en la qual en breus moments tindríem el plaer de nedar, el seu estat era de calma i tot feia preveure una bona travessa.

Sortida dels participants amb les barques cap a Garbet

Al arribar a uns 200 mts de la platja de Colera saltem de la barca i comprovem que l’ aigua estava un xic freda al voltant d’ uns 23 º aproximadament, anem escalfant cap a la platja per esperar la senyal de sortida. Abans d' aquesta l’ organització fan la presentació del dorsal nº 1,  el figuerenc Héctor Ruiz el mundialista i especialista en aigües obertes, aquest dofí de l’ Empordà encapçalarà la nedada i tota la resta tindrem l’ oportunitat de compartir braçades amb ell. Amb 15 minuts de retard comencem la travessa en tranquil·litat, aquest cop a diferència de la majoria de travesses la sortida ha estat light: sense cops, empentes i  els nedadors s’ ho prenen en calma,  ells mateixos fan una tria natural fent grupets per velocitat,  al davant acompanyant al dofí de l’ Empordà tenim col·locat en Jordi Sala ( 6é de la classificació) i el “truchu” Dani Ribas (10é), en un segon grup en Jordi Font, Jordi Bardagi, Ricard, Jordi Pares i un servidor, darrera nostra hi ha un xic de distancia en Rafa i el crack del dia en Miquel. El primer objectiu arribar a l’ illot i les roques que eren els primers 1.500 mts, mentre anaven cap aquesta direcció, que passen ràpidament per les imatges submarines degut a la diversitat del fons marí: alguers i comunitats de peixos, puc observar la silueta dels sargs, les oblades i salpes, a mesura que anem arribant al primer objectiu el fons és més lluny , s’ enfosqueix i deixem de veure roques submergides, arribem sencers i fem un gir a l’ esquerra, sempre en paral·lel en els penya segats, en  Jordi Font en el gir fa un canvi de ritme i es despenja  de la resta, al cap d’ un moment un servidor fa un canvi de ritme i els altres hem segueixen mantenint aquest fins a poca distància de l’ espigo on  baixo el ritme i els tres companys apreten per disputar l’ esprintada final. Un cop hem arribat la majoria, comentem les incidències i observem l’ arribada de la resta de participants i estem encuriosits, pendents de l’ instant que apareixia en Miquel, cal dir, que estava molt nerviós al principi i durant el passeig en barca,  ja us he explicat  el pletòric final del figura.

L' esprintada d' en Miquel (primer terme)  a l 'arribada 

 Com és habitual ens fem la foto de família aquest com amb la Carme ja que sempre esta a punt per ajudar-nos fora de l’ aigua pel que calgui, tots tenim la curiositat de si sap nedar, alguna estona o provarem... es broma Carme, ja ho saps com som,  entre somriures, anècdotes etc... tots satisfets per una molt bona nedada en un indret amb un fons espectacular.

Foto de família al final de la travessa i tots a fer el vermut

Classificacions: http://www.diversport.es/travessa_colera_39.html

EN PACO LOPEZ PARTICIPA A LA XTRM 25K CABRERA ULTRAOPENWATER

Avui he tingut l' agradable sorpresa de rebre un e-mail d' en Paco López, un "fenomenu", el vaig conèixer fa 7 o 8 anys en el GeieG, treballava de socorrista i també de monitor a l' Escola Aquàtica,  petaven la xerrada de temes varis i sobretot de natació,   actualment és màster d'aquest club tot i que viu a Barcelona. Pels que no el coneixeu no havia estat mai un gran nedador sinó que començava a nedar metres "seriosament i d' una manera habitual" a la piscina de St Ponç,  qui m' ho havia de dir que  faries aquesta bestiesa:  fer una aventura de 25 Qm a mar obert, quin gran mèrit amic, això si que és una proesa, perqué no vens del món de la natació, no ets un ex-nedador, sinó un practicant que vares descobrir el plaer de nedar fa pocs anys, has demostrat que tens una voluntat de ferro i any darrera any has fet una progressió impressionant, tot autodidacticament amb esforç i sense defallir, moltes felicitats Paco aqui teniu la seva narració: 

Dissabte 13 d’ agost vaig nedar la XTRM 25 K Cabrera Ultraopenwater. Aquesta és l'adreça de la travessia: http://www.xtrmevents.com/WordPress/?page_id=2593

Es tractava de nedar 25 km des de l'illa de Cabrera fins l'illa de Mallorca.

Vam participar 72 nedadors/es repartits en 2 grups: el 2,5K i el 3K. La norma era anar tots agrupats, no ens podíem separar. Com una excursió pel mar. L'objectiu era arribar. Cadascú havia d'arrossegar la seva boia. L'ús del neoprè era opcional. També era opcional portar una ampolla d'aigua a la boia.



Els protagonistes: James, Paco, Jaime i Juan



El 2,5K havia d'anar a 2,5 km/h i el 3K a 3 km/h. Tots 2 grups teníem 1 avituallament cada hora, i a partir de la meitat del recorregut 1 avituallament cada 1/2 hora.

Al grup ràpid(3K) es van retirar 7 persones, i al lent(2,5K) es van retirar 2. Jo vaig nedar amb el grup lent, i fins que no vaig arribar a la meitat no n'estava convençut que acabaria la prova.

Vaig trigar aproximadament 9 hores i 40 minuts. Va ser una prova duríssima i molt llarga.

Les setmanes prèvies a la travessia tenia molts dubtes sobre fins a on seria capaç d'arribar. Quan estava més optimista pensava que hauria d'abandonar als 15 km. Si estava desanimat creia que no en faria ni 10 km.

Des de l'habitació de l'hotel es veia l'illa de Cabrera i podia visualitzar el recorregut que m'esperava el dia següent. Mentre mirava a Cabrera la meva ment em deia: "està molt més lluny del què sembla, hauràs de nedar molt més de què t'imagines".

Dissabte al matí un vaixell ens va portar a l'illa de Cabrera per a tornar nedant des d'allà.

La 1a hora va ser molt dura, vam nedar 3,5 km i sabia que així no aguantaria gaire. La 2a hora vam fer 2,5 km, vaig recuperar la tranquil·litat mentre nedava i sentia que mantenint aquest ritme podria nedar més de 25 km. La 3a hora vam fer 3,1 km i va ser un infern. El pensament que em rondava el cap era que només aguantaria 1 hora més. El canell esquerre començava a fer mal.

A la 4a hora vam tornar al ritme de 2,5 km/h. Estava neguitós per a recuperar forces per si a la 5a hora augmentàvem la velocitat, acabar donant- ho tot i rebentar fins que el cos em digués prou. Però el ritme suau es va mantenir fins el final de la travessia i vaig gaudir moltíssim mentre nedava.

Els braços em feien molt de mal però no els feia cas, s'havien de resignar perquè no puc nedar 25 km sense patir. Ja ho tenia assumit i volia arribar fins el final. Em concentrava en la braçada per a fer-la patint el mínim mal possible als braços. Em vaig prendre 2 antiinflamatoris. El cos em bullia però jo omplia d'aigua el neoprè i el gorro per a refrescar-me. Les aixelles les tenia irritades i l'organització ens donava vaselina durant l'avituallament. Vaig menjar tant als avituallaments que un parell de cops vaig pensar que em donaria un tall de digestió.

Mentre nedava pensava en l'energia que m'havia d'aportar cada cèl·lula del meu cos, en els companys de natació, en la meva família, en la sort que tenia de ser allà mateix en aquell moment, en mantenir el cor a pulsacions baixes, en beure uns glops d'aigua dolça cada 20'. Va ser un encert portar ampolla d'aigua a la boia.

En Paco exultant després de fer els 25 Qm. 

Els meus amics James(3K), Jaime i Juan(2,5K) també van arribar al final. Per la nit vam fer sopar de cloenda i entrega de banyadors finisher.

L'any que ve vull tornar a fer-la,

a tu Lluís, a en Jaume, i a tots els màsters del club us la recomano.

Una abraçada,

Paco

Texte i fotos: Paco Lopez Garcia-Baquero

75ENA TRAVESSIA PORT DE ROSES

Aquest dilluns dia 15 d’ agost festivitat de Sta. Maria o Mare de Deu d’ Agost, els màsters gironins tot i ser festa assenyalada en vermell “fiesta nacional” ( de Maries a cada casa n’ hi ha alguna, bé, això és el que deien els nostres avis i en sabien un “rato”) no han faltat a la seva cita amb la 75ena  travessia al Port de Roses.

Coincidint en plena Festa Major de Roses, els màsters gironins a les 9.00 AM hem anat arribat a la vila empordanesa de la ciutadella  per confirmar inscripció i recollir el xip d’ aquesta popular travessa, hem tingut alguna sorpresa,  com la d’ en Jordi Font que no constava com inscrit i que l’ organització a solucionat aquest petit mal entès,  o bé com en Rafa i en Narcís Fusté que creien que es podien apuntar el mateix dia i la seva sorpresa ha estat que no podien inscriure’s, però, per aquests veterans en edat i experiència no els hi ha importat nedar sense estar acreditats. Que hi voleu fer companys, abans era més senzill,  la part administrativa de les travesses i tot el tema era gratuït, però, tot evoluciona per bé o això diuen, però, mai perdeu la esperança d’ aquí un temps no molt llunyà es farà un Màster d’ inscripció o alguna xerrada oficial per una mòdic co-pagament d’ algun especialista en el tema.

Mentre esperaven l’ hora de la sortida, hem fet en comitè el nostre esmorzar vitaminat i així entre comentaris, bromes i somriures,  ha arribat l’ hora d’ aixecar-nos de la taula, anar sense preses i sense pauses caminant cap el segon port com diuen els de la vila, més d’ un mentalment pensa com planificar la cursa, altres com ens hem deixat enredar per fer aquestes temeritats, bé un cop a la sortida,  ens hem tret la roba, s’ ha posat dins la motxilla i col·locada en la “frugoneta” dins la  bossa facilitada per l’ organització. Alguns de nosaltres i altres agosarats en fet un previ escalfament saltant de l’ espigo del port i després hem pujat per les roques sense fer-nos mal, o sigui, una nova modalitat d’ esport que podrien anomenar: espigoning-natació-escalada.   

Tots els participants aprox. 11,.25h AM,  ens hem col·locat en la posició de sortida, com sempre els top-ten màster gironins ben posicionats, una mica distanciat d’ aquest grup en Dani Ribas, David Rodriguez, Jordi Sala, Jordi Font i Jordi Bardagi, hom pensa: tenen una estratègia diferent al grup de favorits ?? tot potser, recordem que entre aquests tenim el mestre en Jordi Font,  els altres màsters del grup pel seu costat i el nostre interrogant en llançarem de caps o peus, tothom preparats: nervis a flor de pell, però,.... a molta velocitat s’ ens acosta una zodíac i ens comunica que encara falten 5 minuts més per donar la sortida, carai més patiment, finalment els del comitè arbitral fan senyals aixecant les mans i una remor llunyana s’ intueix un compte endarrera ... 4,3,2,1 i botzinada,  tots a l’ aigua, per davant meu observo en Dani Ribas i David Rodriguez surten com exhalacions semblen en Pedrosa damunt la Honda, darrera meu veig la Patrícia que sembla que no vol saltar, però, estic tranquil la Marta i en Miquel estant amb ella pel que faci falta,  finalment salten els tres com un bon equip, quins elements !!! uns ajuden a l’ altra sense importar-los si arriben més endavant o més endarrere, un gest que explica la filosofia de la paraula esport, que molt cops en el món professional es perd i en canvi en l' amateur encara existeix,  ben fet companys !!!

Els capdavanters formen un petit grup amb els favorits per la victòria, destaquem la participació en aquesta travessa de l’ Edu Perez que està de vacances a Girona, de ben segur donarà guerra en els cracks,  aquí troben l’ absència de dos fenomenus: “el noi de Sta. Coloma” en Quim Bofill que una inoportuna lesió en el tou de la cama  “ara no t’ he rovellis ” ha fet impossible la seva participació, i,  també en Pep Inglada que per motius familiars tampoc ha participat, cal dir que ens tens molt ben acostumats i tots en preguntat on és en Pep? , si company, molt ben acostumats,  no en pogut escoltar els ànims, les teves paraules encoratjadores , tant a l’ inici  i sobretot en l’ arribada, com el somriure que sempre reben un per un mentre passem per davant teu abans de fer-nos la foto oficial,  avui Pep som nosaltres que et volem animar, encoratjar-te i enviar-te una forta abraçada des de Roses, ja saps pel que calgui on ens trobaràs: ÀNIMS PEP I FAMILIA !!!,

La travessia no ha tingut molta dificultat, només la distància, una mica d’ onatge (per mi més que a l’ Estartit en l’ edició d’ enguany) en el qual també ajuden les zodíacs i barquetes que ens acompanyen, segur que més d’ un nedador ha fet un vermutet  i s’ ha .... amb ells i amb algú més, de cop i volta aixeco el cap per situar-me i els capdavanters estan un mica lluny, els següents més a prop, el meu grup nombrós comandat per en Jordi Font ens hem allunyat inconscientment de les boies del marcatge de l’ itinerari de la travessa (veus Quimet com no ens pots deixar sols, ai el mestre !!!), però, cap problema fent una marrada i corregim l’ error tornem a col·locar-nos per anar direcció a l’ últim espigo,  des de l’ aigua sembla que a dalt hi ha un petit far groc, girem a la dreta i al fons es pot veure la línea d’ arribada, aquí l’ aigua és com una bassa d’ oli, hi ha alguns que esprinten per recuperar posicions

 i altres van seguint a ritme,

cadascú fa el que pot aquestes alçades, finalment el grup de màsters gironins anem arribant

En Rafa "l' infiltrat" celebrant l' arribada

 i una altra de feta, deu ni do ja les travesses que portem a les nostres espatlles les heu comptat? : Tossa, Begur, Estartit, Port de la Selva, Blanes i Roses (alguns la de l’ Ebre i la de Sitges) un bon bagatge per la natació màster gironina, té molt de mèrit per tots i per alguns que ja sabeu un excel·lent, felicitats a tots !!!!



Foto de grup màsters i la joventut



Els màsters gironins dels truchus i geieg guardonats en aquesta edició: Edu Perez, David Rodriguez; David Presas,  Jordi Font, Jordi Bardagi, Jordi Sala, Eli Arribas i Marta Araus. (perdoneu si hi ha algun error encara no hi ha la classificació publicada)

Per cert alguns no us ho pensàveu i heu marxat abans d’ hora sense recollir el premi, sort que la  Patrícia “ ha estat al lloro”  recollint els vostres trofeus i també us fa arribar un petit regal:  la foto "in situ" amb el mar de fons, bònica oi?:  



Jordi Sala, Jordi Bardagi, Eli Arribas i Marta Araus



CRONICA DE LA 69 TRAVESSA A BLANES

Diumenge 14 d' agost 2011

Com podeu observar és impossible trobar alguna travessa aquest estiu 2011 a la provincia on no apareixem els màsters del GeieG o bé els Truchus, en definitiva una bona representació del col.lectiu de nedadors màsters de la provincia,  FORMIDABLE !!!!

N' hi ha que són com les natilles que no descansen i repeteixen com els Jordi's que estan a tot arreu Blanes i Roses. Un com diu en Dani el dels tiempassos i l' altre un xic més tranquil, però, un duet magnífic.

Bé, deixem d' enrotllar-nos i aqui teniu la crònica de la Carme,  així els adeptes a nedagirona no perden el fil de les actuacions protagonitzades pels gironins a les travesses, sense la vostra ajuda i col.laboració, aquest espai blogger o de comunicació interactiva no seria el mateix, moltissimes gràcies !!!! 

Aqui la teniu....

Avui dia 14 d' agost s’ha celebrat la 69 travessa des la platja de Sa Palomera fins al port de Blanes de 850 metres aprox. El dia ha començat gris però uns quants masters hem matinat disposats a nedar una estoneta i gaudir d´una altra travessa.

Vista de l' espai aquatic on es fa la travessa

Una vegada fetes les incripcions i acreditacions de rigor hem buscat quins companys hi havia.

Carme, Mar, Albert, Nora, Jordi F i Jordi B

A  la primera linia de sortida, en Jordi Bardagí i en Jordi Font ja havien escalfat i provat  la temperatura de l´aigua, que per cert, era una mica freda. L’Albert,  la Carme i les nenes, Mar i Nora, hem començat a inspeccionar el terreny i a preguntar que s´havia de fer.   De cop i volta, abans d’escoltar la resposta, sense ulleres i d’esquenes a l’aigua, hem sentit una botzina que indicava la sortida. De cop, tothom s’ha precipitat a l’aigua. Ep ! correm !, les ulleres! a nedar s’ha dit!

Després  de les acumulacions de sempre a la sortida, la gent s’ha anat espaiant, agafant el ritme  i s´ha pogut nedar bé, amb compayia d’alguna medusa, no se ben bé si real o era per que cundís el pànic.

La travessa tenia dues parts: una es nedava paral.lelament a la platja i la part final a dins el port on l’aigua ja no era gens transparent , però això a nosaltres tant ens fa.

A l’arribada l’alcalde de Blanes ens ha obsequiat amb una aigua, la medalla i una coca boníssima  a la cofradia de pescadors.

Els poquets que erem ens hem fet la foto pel blog i ja hem començat a parlar de les properes fites.

Aquest any i com ja es habitual en totes les travesses, s’ha batut record de participants. L’any passat van nedar 180 persones i aquest hem sigut 300 quan l’organització comptava amb uns 225.

Com veieu cada vegada som més els aficionats a  les nedades.

Fins la propera  companys!!

Crònica i fotos: Carme i Albert

CRONICA DELS TRUCHUS TRAVESSIA SITGES

El nostre col.lega en Dani que feia uns dies de vacances ens ha fet arribar la crònica de la travessa dels truchus a Sitges podeu passar una bona estona amb la seva lectura i el genial humor del nostre company: 

Sortint de Girona ja preveiem que seria una travessia diferent,a mesura que ens acostem a Barcelona la cosa es va enfosquint. VAYA TIEMPASUUU QUE ENS ESPERA!!!!

En el cotxe anem en Quim Bofill, David Presas i jo en Dani Ribas. Allà ens espera en Pep Inglada.  Alguns amb poques ganes ja que es temia el que patiríem i amb un xic de retràs degut a que en Quim va desmuntar la tenda de campanya de bon matí .Enfilem cap a Sitges amb els taps del 14mm.

Un cop allà es confirma el que es veia a venir. Molt mala mar, rosant el temporal i a més també plovinejar. Cullons que patirem avui!!!!



Els 4 valents: Dani,Pep, Quim i David

Recollit el xip,tallat i cagadeta de rigor ens dirigim cap a la sortida mentre el mar s'encabrita encara més i més i la pluja tornava a fer acte de presencia. Comencen a sortir el comentaris i els dubtes de:això no es suspendrà???,no vols dir que l'haurien de anular???...mentre a dins l'aigua es veien els nens i nenes de categories inferiors seguits molt a prop pels caiacs de l'organització lluitant de valent per arribar i acabar la seva cursa. Veien allò ja vam sortir de dubtes  i vam veure que nosaltres si o si també nedaríem. Els taps del 14 serà difícil que entrin....

Un cop a la sortida (uns 370 participants) ja ens oblidem de la mala mar per uns moments per situar-nos en una bona posició ja que encara que per alguns de nosaltres acabar-la serà un èxit per les inclemències meteorològiques ,el fet de sortir entre dos espigons la cosa no era molt còmoda i calia estudiar-ho bé mentre ens anaven informant que el circuit era un mig rectangle ,sortirem a uns docents metres entre dos espigons fins a una boia de color vermell i giraríem a l’esquerra  i tenim que seguir tot recte seguin les boies grogues en línea recte i en direcció cap a l’Església que es trobava quasi al final del passeig marítim de Sitges allà tornaríem a girar cap a l’esquerra un altre cop entre dues boies de color rosa  i encararíem tot recte uns dos cents metres més fins l’arribada i així completaríem els 2.200mtres.



Sortida encapçalada pels truchus



Un cop informats i separats els homes de les dones,doncs elles sortirien 5 minuts més tard,donen la sortida. Un caos, trepitjades, cops fins arribar a la primer boia. En Quim i en David com bons veterans es van situar a l’esquerra de tot en la sortida per poder agafar la boia el més oberts possible,corrien el risc de passar molt a prop del  l’espigo de la dreta però la tàctica els va sortir bé i de seguida es van posar al grup capdavanter .En Pep i jo vam optar per sortir més cap al mig i amb més tranquil·litat. Tranquil·litat poca però un cop fet el primer viratge la cosa es va anar allargant i tot el fort onatge vam poder agafar el nostre ritme que no era tranquil ni molt menys.

Durant el transcurs de dura travessia,en Quim que està en plena forma es comença a destacar en el grup del deu primers i en David un xic més enrere. En Pep i jo sincerament no sabem quants en portem davant i menys darrera ,ens limitem a donar-ho tot per arribar ja que la cosa com més cansats més dura es posa i el que volem és arribar si o si.

Finalment  el primer d’arribar, en 9ena posició i amb un temps de 36’i 45”és en Quim Bofill,el segon  és en David Presas en 14ena posició i amb un temps de 37’i 58” , més tard amb un a bona diferencia però en 25ena posició en Dani Ribas (un servidor) amb un temps de 43’i 25”després entra en Pep en 46ena posició amb un temps de 46’ i 24”.

Exhausts ,però molt contents un cop tots arribats anem a dutxar-nos sota l’atenta mirada d’alguns banyistes amb un cossos molt ben definits i amb uns banyadors ajustats de colors molt vistosos. Esperem l’entrega de trofeus  tot i en aquell moment no sabem les classificacions,fent els nostres recontes de posicions ,deduïm que en Quim i en David tenen premi. No en la General però si en Categoria M-40.



Quim i David amb els premis



En Dani amb el premi al seu esforç



La satisfacció va ser doble ja que no només en Quim com a 1era M-40 i en David com a 2on M-40 van recollir trofeu sinó també en Pep per quedar 10è M-40 (en alguna categoria donaven al 10 primers) i un servidor  vaig recollir premi com a 5è M-30.En realitat vaig ser 7è M-30 però el 1er classificat de la general era M-30 i ja no optativa en el trofeu de categoria i l’eliminació d’un participant per saltar-se una de les boies de l’arribada vaig pujar de 7è a 5è classificat.

Super emocionats ,molt satisfets per haver acabat una altre travessia que alguns no l’havíem fet mai a més amb una mala mar de collons. També  per marxar tots amb un bon record d’aquesta travessia. Tots amb un trofeu. Sembla una cosa insignificant però  fa molta il·lusió,de veritat!!!!crec que és una bona recompensa a l’esforç i a tot al temps que dediquem a aquest esport que tant ens omple.

Fins la propera.

Dani.

Resultats : http://www.cnsitges.com/